2 de febrer de 2020

La festa de la Presentació del Senyor és un dia molt propici per a posar la mirada en la vida religiosa en el si de l’Església; i encara més, per a fer-ho en els religiosos i religioses presents en la nostra diòcesi de Vic. Aquesta festa, tot mirant Crist, el consagrat del Pare, redescobrim que els cristians, en raó del baptisme som consagrats al Senyor: som del Senyor! I, d’entre els cristians, alguns són cridats a lliurar-se del tot al Senyor, consagrant-se per mitjà dels vots evangèlics: pobresa, castedat i obediència. Aquests són els religiosos i els qui viuen com a consagrats en diferents carismes, tant de vida monàstica com apostòlica. Encara que tots viuen la contemplació i la missió que són pròpies de la vida cristiana.

La vida religiosa a casa nostra viu amb lluita i esperança. Lluita i esperança en uns moments en què, quan la fe cristiana es va afeblint, o desapareixent del tot, de tantes persones, el nombre dels religiosos disminueix juntament amb una mitjana d’edat molt elevada. Moltes comunitats han de deixar la seva presència en els pobles i ciutats del nostre país; i moltes congregacions han de remodelar la seva organització amb la fusió de províncies religioses, deixant algunes de tenir el seu superior entre nosaltres. Lluita i esperança en les dificultats d’un canvi d’època que demanen de tots nosaltres més i més fidelitat. No és pas –com dic molt sovint– l’hora de les lamentacions, ni l’hora de les sospites ni les condemnes fàcils, ni l’hora de les enyorances d’altres temps que ja han passat; sinó que és l’hora de Déu per a continuar lluitant amb esperança.

En aquesta mateixa línia –entenc jo– els membres de la vida religiosa a casa nostra han pensat, en l’avinentesa del vint-i-cinquè aniversari del Congrés de la Vida Religiosa de Catalunya i la celebració del quarantè aniversari de la constitució de la Unió de Religiosos de Catalunya, la realització d’un Fòrum: Vida religiosa-Catalunya 2020. En aquest Fòrum volen escoltar Déu i les necessitats profundes dels homes i dones del nostre temps, reflexionant sobre el que veuen i senten per discernir quina ha de ser la resposta de la vida religiosa avui i aquí. La lluita i l’esperança dels religiosos i religioses serà vida per a les nostres comunitats cristianes, perquè per a la santedat i la missió de tots, els religiosos aporten la seva vida consagrada per a glòria de Déu i bé de la humanitat.