Data: 11 d’octubre de 2020
Vivim en un món d’extrems; en alguns temes ens entestem a buscar una explicació racional a tot, mentre que en altres aspectes de la vida ens deixem portar i dominar pels sentiments, emocions i afectes. Hi ha qui dona molta importància a la ment, però també hi ha qui se centra només en els sentiments. ¿Tenim en aquests extrems algun centre d’equilibri, de gravetat, de solidesa? Sí, el cor.
El cor és, en la Bíblia, la font dels nostres pensaments, paraules i accions. És allò més profund de nosaltres mateixos. És per això que la Sagrada Escriptura ens diu que l’home mira les aparences, però Déu mira el cor (cf. 1Sa 16,7).
Vivim en una societat en la qual preval invertir el temps en coses aparentment útils i en plaers efímers. Se sobreestima actuar i fer moltes coses alhora. Està mal vist perdre el temps, contemplar les coses. No obstant això, cal aturar-se i mirar al voltant per ser capaç d’apreciar la bellesa de tot el que ens envolta. És important també saber perdre el temps i compartir-lo amb els altres.
Contemplar Jesús en els Evangelis ens descobreix una nova manera de viure la vida. El nostre diàleg diari amb Déu a partir de la vida i del testimoni de Jesucrist ens va transformant a poc a poc. És un canvi interior lent i progressiu que aflora sense que nosaltres ens n’adonem. Contemplar i acollir la vida i les paraules de Jesús renova la nostra manera de mirar la vida i d’actuar. Tinguem els mateixos sentiments que Crist (cf. Fl 2,5).
Des d’aquesta actitud davant la vida, podem descobrir i contemplar la bellesa que atresora la creació; reconèixer Crist en els pobres i necessitats; meravellar-nos davant la mirada innocent d’un nen. Aprendrem a gaudir d’allò més senzill i habitual. Descobrirem que hi ha una altra manera d’estar viu.
Els cristians, sabent que tot -absolutament tot- és un regal que hem rebut, hauríem de fascinar-nos davant la vida. No és qüestió d’esforç ni de mentalització, sinó que es tracta simplement de descobrir la vida que Jesús ens ofereix, demanar-la amb intensitat i disposar-nos a acollir-la. És impressionant saber que som fills de Déu i saber que camina al nostre costat perquè puguem gaudir d’una vida eterna amb Ell.
Atrevir-se a viure una vida cristiana és el pas necessari per poder acollir l’amor i la vida que venen de Déu i que rebem per Jesucrist. És Déu mateix que vol entrar en nosaltres per transformar-nos l’existència i descobrir una nova manera de viure que ompli els nostres anhels i desitjos més profunds, aquells que emergeixen del cor. ¡Com ens canvia l’existència quan deixem que Déu ocupi el centre!
Benvolguts germans i germanes, ser cristià és el repte més gran i apassionant que podem arribar a viure. Atrevim-nos a viure aquesta aventura i no perdem l’oportunitat de compartir-la amb els que ens envolten. Que Déu us beneeixi i us acompanyi en aquesta noble missió.
