Data: 3 de juliol de 2022
Molts dels lectors guarden un magnífic record de la seva participació infantil en les activitats estiuenques que organitzaven les parròquies, els col·legis i els moviments diocesans. Se centraven sobretot en les colònies que, als Pirineus i en altres paratges, atreien un gran nombre de nens i joves que passaven uns dies fora de la llar familiar.
Quan parlem d’aquesta mena de colònies agraïm la col·laboració de tres grans grups de persones que les fan possibles: els voluntaris, els organitzadors permanents i els pares. Tots conflueixen per aconseguir un mateix objectiu: educar nens i joves en un estil determinat a l’aire lliure. Les colònies ajuden i complementen la formació integral de les persones que s’adquireix en el sí de la família, a l’escola i, a vegades negativament, al carrer i en mil programes d’entreteniment audiovisual.
En aquest terreny també sembla que s’ha assolit tornar a l’anhelada normalitat. Després de la pandèmia, soferta durant els últims anys, torna aquest estiu l’organització de colònies i campaments. És una tradició molt antiga entre nosaltres que no s`ha de perdre. L’experiència gratificant de tantes persones que han gaudit de la naturalesa amb els amics i companys ha propiciat que les diferents ofertes esgotin les places amb rapidesa. En un suplement periodístic dels diumenges -de finals de maig- hi havia un gran reportatge sobre la iniciativa de la nostra diòcesi al Montsant i animava tothom a recuperar la participació perquè es considera fonamental. Segur que el text i, sobretot, les fotografies del reportatge ompliren de nostàlgia i gratitud el cor de molts lectors.
En aquesta activitat crec que cal assenyalar, en general, la feina dels voluntaris. No voldria oblidar la gran quantitat de persones que, mogudes per la seva fe en Jesucrist, dedica gran part del seu temps a servir, educant els més joves i mostrant-los el camí que ens ensenya l’evangeli. Tots aprenen a viure el respecte i l’amor als altres sabent que es fonamenta en l’amor que Déu ens té. Els dies de colònies són una bona motivació per descobrir, reconèixer i acompanyar l’experiència religiosa. Aquest període és part de la programació que els diferents centres educatius -sobretot els “especialitzats” en el lleure- desenvolupen al llarg de l’any en sessions setmanals amb monitors i nens.
També és important destacar el treball dels responsables dels diferents centres d’“Esplai”. La seva constant dedicació a la formació de monitors i educadors fa possible que en totes les generacions hi trobem grups que s’entusiasmen per aquesta tasca lliurada i solidària. És impressionant comprovar l’interès i la serietat de la formació que reben sobre els diferents temes d’educació en virtuts, en valors i en el reconeixement del respecte a la natura.
Agraeixo a les famílies la confiança que tenen en els diferents centres i la seva col·laboració perquè tot es desplegui amb normalitat i eficàcia. La implicació dels pares és fonamental en aquesta tasca. Ells són els primers responsables del creixement dels seus fills i ningú els pot suplantar en aquesta digna missió. La nostra obligació és col·laborar amb ells perquè els seus fills puguin servir millor en el futur la societat on viuen.
Acabo aquesta aportació setmanal amb una crida a tots els nens i joves que us beneficieu de les colònies i activitats de lleure. Que el Senyor us ajudi a descobrir la seva creació i la preocupació solidària pels altres: forma part de la lluita constant contra l’egoisme.
