Data: 24 de març de 2024
Els cristians celebrem els fets de la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist en els dies de Setmana Santa. Són vuits dies, de diumenge a diumenge, en què acompanyem Jesús des de la seva entrada a Jerusalem, acompanyat dels seus seguidors amb palmes a les mans, fins al diumenge de Pasqua. Anomenem sants aquests dies perquè hi fem presents, en l’«avui» de la litúrgia, els esdeveniments centrals de la vida del Senyor, la culminació de la seva missió: donar la vida per la salvació de la humanitat. Són sants perquè hi contemplem el «sant de Déu» i perquè la seva donació és la font de la santedat per a tots els qui creuen en ell.
De fet, en els dies sants en què rememorem el misteri pasqual de Jesucrist, la seva mort i resurrecció, fem present de manera nova l’esdeveniment, per excel·lència, de tots els segles. No hi ha cap altre esdeveniment de la història, ni n’hi haurà en el temps a venir, que sigui tan ple de significat per a la humanitat. Els qui per la fe podem entreveure el que va succeir en aquell moment concret de la història, a la muntanya de la Calavera i el seu entorn de la ciutat de Jerusalem, tenint com a protagonista Jesús de Natzaret, no podem fer res més que assenyalar-lo com l’esdeveniment de tots els segles.
La fe ens obre els ulls del cor i de la raó per a admirar el fet que el Fill de Déu encarnat donés la vida en preu de rescat per la humanitat sencera. Aquell divendres les tenebres van enfosquir el món, però el diumenge de bon matí la llum va resplendir per a no extingir-se mai més. Els humans sabem que la tenebra ha estat vençuda perquè l’Amor ha vençut la mort. Qui moria a la creu era la Vida, i morint va aixafar la mort per sempre. La llum, la vida, la veritat, l’amor, tot el que deleja el cor dels homes i dones té la resposta en l’esdeveniment de la mort i resurrecció de Jesús.
El món, i amb ell tota la humanitat, va donant voltes i voltes; una societat que cerca camins de més humanitat però que contínuament cau en molts paranys que l’allunyen dels camins de la fraternitat: les guerres esfereïdores són com la punta de l’iceberg que mostra sols una part de la manca d’humanitat en tants cors. En aquest món nostre la creu de Crist roman plantada, com en el divendres més sant de la història, perquè tothom qui sigui capaç de mirar el qui en ella dona la vida, pugui trobar el que és profundament i autènticament humà. Per això, els cristians continuem acompanyant el Redemptor, adorant la seva creu salvadora i proclamant la seva resurrecció gloriosa.
