Data: 26 de juliol de 2020
Avui celebrarem a la basílica de la Sagrada Família una missa funeral per totes les víctimes del coronavirus i per tots els morts per altres causes durant el temps de confinament que no han pogut rebre un comiat. Són moltes les persones que durant aquesta terrible pandèmia han patit la pèrdua d’algun ésser estimat. És especialment dur el cas d’aquells que ni tan sols han pogut acomiadar-se dels seus familiars. En aquesta Eucaristia compartirem amb ells l’escalf de la comunitat cristiana, el consol de la fe i l’esperança en la resurrecció.
Hem viscut una experiència en què s’han barrejat sentiments de confusió, por, fragilitat… Moltes persones han patit aquesta malaltia i malauradament n’han mort massa. En aquestes situacions ressonen amb especial intensitat les paraules del profeta Jeremies: «A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són.» (Jr 31,15).Davant el sofriment podem sentir-nos com Job quan s’enfada amb Déu. Job creu que Déu calla davant el seu dolor. No obstant això, aquest aparent mutisme no és un silenci indiferent. Déu no es desentén de nosaltres. És el silenci de qui calla per escoltar-nos. És el silenci de qui ens escolta perquè ens estima. Com ens diu el papa Francesc, l’enuig pot ser també una forma de pregària i de diàleg amb Déu Pare. Només un bon fill és capaç d’enfadar-se amb el seu pare per retrobar-se i reconciliar-se amb ell.
Els cristians creiem que Crist ens dona la clau per encarar les situacions més dures. Si llegim l’Evangeli amb atenció veurem que Jesús no es resigna mai davant el mal. Hi lluita fins al final. La seva mort a la creu és el signe més gran de solidaritat amb tots els crucificats per aquesta pandèmia, amb tots els crucificats de la història i del món. La resurrecció de Crist és l’esperança de tots els que han perdut els seus éssers estimats. Crist ens porta al Pare. Crist és la resurrecció i la vida. Qui creu en Ell, encara que mori, viurà.
El Senyor ressuscitat ens anima avui a pregar pels nostres germans morts durant aquests mesos. Ell ens promet que la mort no té l’última paraula, que si creiem en Ell i vivim estimant, ens espera una vida eterna plena de pau i de joia. Ens ho diu bellament el prefaci de la missa de difunts: «Perquè la mort, Senyor, no destrueix la vida dels qui creuen en vós, tan sols la transforma; i quan se’ls desfà la casa de l’estada terrenal en trobem una altra d’eterna al cel.» (Prefaci I de Difunts).
Benvolguts germans i germanes, Jesús espera que li obrim la porta del cor perquè compartim amb Ell el nostre patiment. Ens demana que siguem solidaris amb totes les víctimes de la Covid-19 i de tantes altres pandèmies que assolen el món i, de manera particular, amb els més pobres i necessitats. El Senyor ens regala des de la creu, Maria, la seva Mare. Demanem-li que ens ensenyi a estar al peu de la creu de tots els que pateixen i a ser portadors de la bona notícia de l’Evangeli. Senyor, dona’ls el descans etern i fes que brilli per a ells la llum eterna.
