Data: 14 de juny de 2026
Estimats amics i amigues:
Hi ha llocs on el cel sembla inclinar-se de manera suau i delicada sobre la terra; horitzons de plenitud on el cor torna a respirar en pau; racons sagrats on les llàgrimes troben consol i on la fe es torna a encendre en silenci. El Santuari de Lourdes és un d’aquests llocs que es deixa intuir en el silenci, en la llum humil de les espelmes i en la mirada confiada dels pelegrins que hi acudim per trobar-nos amb la nostra estimada Mare.
Del 25 al 29 de juny peregrinarem junts fins a la gruta beneïda on la Mare de Déu va voler manifestar la seva tendresa infinita a santa Bernardeta. També avui sentim que Ella torna a pronunciar el nostre nom amb la mateixa dolcesa amb què anomena els seus fills malalts, cansats o esperançats. Peregrinar a Lourdes no és només visitar el santuari i endinsar-se en el cor d’una Mare que no es cansa d’esperar-nos… Posar l’ànima a Lourdes és permetre que Déu ens surti a l’encontre, que es deixi veure en els ulls dels més vulnerables, que ens parli en la veu dels enamorats; és caminar portant en el nostre costat els noms, les recerques i els agraïments de cada dia; és entrar amb humilitat en aquest torrent de gràcia que, des de fa tants anys, sosté milions de pelegrins.
Potser molts sentiu que necessiteu un descans per a l’ànima; d’altres desitgeu donar gràcies, demanar llum, confiar una malaltia o, simplement, tornar a mirar de prop Maria. Lourdes sempre té lloc per a qui hi arriba amb el cor obert; cada dia deixa una cadira buida al peu de casa seva per a qui anhela confiar-li aquella paraula que no s’atreveix a pronunciar; cada nit deixa la porta de la seva cambra mig oberta, com una mare que espera en silenci el retorn dels seus fills.
La Verge no crida els perfectes, els immaculats i els purs, sinó els qui necessiten esperança. Per això, Lourdes és el lloc on hom descobreix que mai no ha estat sol i que, enmig de la matinada més fosca, hi havia una llum encesa pronunciant el seu nom amb infinita tendresa.
Animeu-vos a caminar amb nosaltres! Deixeu-vos seduir per la mirada de Maria! Que Ella surti al nostre encontre pel camí, pronunciï el nostre nom i netegi el fang que portem als peus. Només així podrem descobrir, quan tornem de nou a casa, que allò que crèiem haver anat a buscar allà ja ens esperava des de sempre en el cor de Déu; com una presència que no s’apaga i com una llar interior on l’ànima, finalment, descansa en l’abraçada serena d’Aquell que sempre ens ha estat esperant.
