Data: 1 de maig de 2022
La presència maternal de Maria ens acompanya en el nostre pelegrinatge de fe. En la litúrgia cristiana hi ha una presència constant, discreta i significativa de qui és la Mare del Redemptor. La litúrgia cristiana té un centre: el misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist. En aquest centre el paper de mare, intercessora i cooperadora de Maria ens aporta tendresa i proximitat. Per això, els cristians al llarg dels segles hem anat afaiçonant l’any litúrgic i la nostra geografia amb celebracions populars i festives, i amb santuaris, ermites i capelles que expressen aquesta proximitat i intercessió de la Mare de Déu per als qui fem el pelegrinatge de la fe fins a arribar a la nostra pàtria del cel.
La pietat popular dedica de manera especial el mes de maig a la benaurada Verge Maria. És un mes en què els romiatges a llocs marians es fan amb més profusió, així com també actes de pietat propis que expressen l’estima i la petició d’intercessió de santa Maria en les nostres necessitats. En altres temps els infants i joves tenien en aquest temps marià popular una expressió de pietat que els ajudava en el camí de la fe i en la lluita per mantenir-se fidels enfront dels atacs dels enemics de l’ànima. Tenir les armes pròpies del cristià, i entre aquestes la pregària i la certesa de la intercessió de la Mare de Déu, ajuda a no perdre en les batalles de la vida.
Precisament iniciem el mes de maig amb una celebració mariana a la catedral de Vic. En l’escaiença del setanta-cinquè aniversari de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, se celebrarà una missa d’acció de gràcies pel fet d’haver donat un nou tron a la Patrona de Catalunya. Fou el 27 d’abril de 1947 quan, amb gran assistència de pelegrins, vinguts d’arreu dels pobles i comarques catalans, es va col·locar en el seu tron renovat la Mare de Déu i, com diu la crònica d’aquell esdeveniment, «l’emoció omplia tots els cors i les llàgrimes tots els ulls; l’aplaudiment era un ressò potent d’aquell del segle passat en coronar la Verge: una mateixa Mare, un mateix poble, un mateix amor!».
Demanem a Maria, quan ja estem acabant la fase dels grups sinodals, que intercedeixi per la nostra diòcesi, tan necessitada de fe viva i engrescadora, acompanyant-nos en el camí del Sínode Diocesà, a fi que el «somni» de Déu per a la nostra Església de Vic es faci realitat per a la salvació dels homes i per a la glòria del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
