Data: 5 de desembre de 2021
Als inicis de l’Advent la mirada dels creients se’n va vers la Verge Maria, la nostra Mare Immaculada, model d’acollida de l’acció de l’Esperit Sant i model d’acollida dels germans, com ens reclama el “caminar junts” del Sínode en l’etapa diocesana. Ella és el nostre gran model en el camí sinodal. Ella camina al davant i obre el camí de l’Església.
Maria va rebre de l’arcàngel Gabriel l’anunci de la vinguda del Verb de Déu a les seves entranyes, per obra de l’Esperit Sant, i no dubtà del que li era anunciat, sinó que va creure i va donar-se del tot a aquest Misteri de Presència i d’Amor. Amb un sí ple d’entrega incondicional als designis del Pare, acollia la salvació i la feia possible per a tota la humanitat. Un sí, una llibertat lliurada, una obediència humil i pobra, un cor tot immaculat i ple de Déu, que acceptava la gran vocació de ser Mare de tots els pobles, fills seus en Crist.
Sant Bernat de Claravall, en una esplèndida homilia, la quarta, recrea un diàleg del creient amb la mateixa Verge Maria, en el moment històric i tan misteriós de l’anunciació a Natzaret. Tothom espera la resposta de Maria i per això Bernat dóna pressa a la Verge fent-li notar que en les seves mans està el preu de la nostra salvació. Si consent al que l’àngel li proposa en nom de Déu, tots serem deslliurats; ja que si per la Paraula eterna de Déu vam ser creats, i a pesar d’això tots hem de morir, amb la breu resposta de Maria -un sí ben humil però carregat del futur de la història humana-, tots serem restablerts i cridats a la vida. De la seva resposta en depèn el consol dels miserables, la redempció dels captius, la llibertat dels condemnats, la salvació de tots els fills d’Adam. I li aconsella que no ho refusi, que no es retardi, que no receli… sinó que cregui i que digui que sí. Tots hi érem a Natzaret demanant a la Verge Maria el seu sí! I li diu St. Bernat: “Obre, Verge feliç, el cor a la fe, els llavis al consentiment, les entranyes puríssimes al Creador. Mira que el desitjat de tots els pobles està trucant a la teva porta. Si trigues a obrir-li, passarà de llarg, i després tornaràs amb dolor a cercar l’estimat de la teva ànima. Aixeca’t, corre, obre. Aixeca’t per la fe, corre per la devoció, i obre pel consentiment. I la Verge va dir- ‘Heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula’”.
Aprofundim les actituds de la Verge Maria per tal d’imitar-les:
- escoltar més la Paraula de Déu, dedicant-li major atenció,
- apartar-se sempre del pecat i de la mediocritat de vida,
- respondre amb promptitud i generositat el que Déu ens fa saber en l’oració i els fets de cada dia,
- comprometre’s a estimar tothom, acollint els sofriments dels qui ens envolten,
- anar sempre més lluny dels càlculs i les pors, la indiferència i l’egoisme,
- i donar un sí ben generós a Déu, passi el que passi, sabent que allò que Ell ens demani, segur que serà bo per a nosaltres.
Això és l’Advent: estar atents i confiar en el Déu que arriba, per obrir-li així que truqui i ens trobi vetllant, oberts a respondre un sí ben generós a la seva crida. Com Maria, la Mare Immaculada, tota de Déu i tota nostra!
