Data: 9 de juliol de 2023
Fa uns mesos, al començament d’aquest curs pastoral, vaig visitar la comunitat dels religiosos barnabites de la parròquia de Sant Adrià. La comunitat celebrava un esdeveniment molt important: el cent vint-i-cinquè aniversari de la canonització del seu fundador, sant Antoni Maria Zaccaria, metge, capellà i amic dels pobres. El dia cinc de juliol passat vam celebrar la seva festivitat.
Antoni Maria Zaccaria va néixer a Cremona, Itàlia, a principis del segle XVI. La família era d’origen noble. No obstant això, ell no en va voler presumir mai. De fet, sempre signava les seves cartes amb aquestes senzilles paraules: Antoni Maria, capellà.
Sempre va tenir un amor especial pels més necessitats. Diuen que, quan era petit, es va trobar amb un captaire que estava gairebé nu. Sense pensar-s’ho dues vegades, es va treure la capa de vellut que portava i va abrigar aquell home.
Va estudiar medicina a Pàdua. Tots el recorden com un jove alegre, sensible i piadós. Quan va acabar els seus estudis va tornar a Cremona, la seva ciutat natal. En aquella època la pesta assolava la ciutat. Antoni Maria va convertir casa seva en un petit hospital i es va entregar totalment a atendre aquella multitud de malalts que vagaven pels carrers cansats i abandonats com «ovelles sense pastor» (Mt 9,36).
Als vint-i-sis anys, Antoni Maria va rebre del Senyor el do del sacerdoci. Va ser un gran apòstol. Va crear nombrosos grups d’estudi de la Bíblia i de catequesi oberts a persones de qualsevol edat i condició social. Expliquen els seus biògrafs que quan aquestes persones anaven a veure el nostre sant solien dir: «anem a escoltar l’àngel».
Va ser també un gran fundador. Va fundar l’Ordre dels Clergues Regulars de Sant Pau, coneguts com a barnabites perquè la primera parròquia en què van estar va ser la de Sant Bernabé, a Milà. Eren clergues que portaven una intensa vida de pregària i estaven bolcats, sobretot, a l’atenció als més pobres. Atenien els malalts a casa seva i els brindaven atenció espiritual i material. També va fundar, uns anys més tard, la Congregació de les Germanes Angèliques de Sant Pau i un moviment de laics, els Casats de Sant Pau.
Aquest servent de Déu va animar sempre tots els membres d’aquesta gran família formada per sacerdots, religioses i laics, a servir els necessitats i transmetre amb alegria al món sencer la Bona Nova de l’Evangeli. Com ell mateix acostumava a dir: «cal córrer com a bojos, no sols cap a Déu, sinó també cap al proïsme».
Sant Antoni Maria va morir jove, amb només trenta-sis anys. El seu exemple ens recorda el «servent bo i fidel» (Mt 25,21) de l’Evangeli, ja que va saber posar al servei dels seus germans els dons que havia rebut del Senyor.
Estimats germans i germanes, preguem el Senyor perquè, per intercessió de sant Antoni Maria Zaccaria, ens converteixi en apòstols enamorats de Crist, que serveixin amb amor els seus germans i germanes. I us demano que, moguts per aquest sant, en aquest temps d’estiu no us oblideu dels més pobres, dels malalts i d’aquells que estan sols.
I agraïm la gran labor que els barnabites han fet i fan a la nostra diòcesi. Que Déu els beneeixi i els cuidi sempre.
