Data: 19 d’abril de 2026
Durant aquests diumenges del temps de Pasqua, l’Església ens ofereix textos de l’Evangeli en què podem contemplar el Senyor ressuscitat. El fragment de l’Evangeli d’aquest diumenge és el bell episodi dels deixebles d’Emmaús. Si el llegim amb fe, Déu ens ajudarà a renovar la nostra mirada i a descobrir Crist cada dia i en totes les coses.
L’evangelista Lluc descriu dos deixebles de Jesús que estan en crisi. La mort de Jesús a la creu ha destruït totes les seves esperances. Se senten tan desanimats i bloquejats que, quan el Senyor es posa a caminar al seu costat, no són capaços de reconèixer-lo (cf. Lc 24,16). Malgrat tot, els deixebles no poden oblidar Jesús. El continuen recordant. En el seu interior hi ha una petita espurna d’esperança. També nosaltres podem sentir-nos en molts moments de la vida envaïts per la tristesa, pel cansament o pel desànim. Tanmateix, Crist sempre és al nostre costat, mai no ens perd de vista.
Quan ens trobem en alguna d’aquestes situacions, demanem a Déu que ens ajudi a mirar de nou «amb els ulls de la fe». Així ens ho suggereix el poeta Gerardo Diego amb aquestes paraules: «Tu que vas donar la vista al cec i a Nicodem també, filtra en les meves seques pupil·les dues gotes fresques de fe».
Segons la tradició, l’evangelista Lluc era metge. Per això, en aquest text ens «recepta» alguns remeis perquè recuperem la vista.
El primer és la Paraula de Déu. La Paraula és el foc que, de manera discreta i eficaç, crema en el nostre interior i encén de nou la nostra fe. Quan meditem les paraules de Jesús i intentem posar-les en pràctica, la llum de Crist il·lumina la nostra mirada.
El segon és l’Eucaristia, un aliment, una medicina que dona vida. En ella Crist ens consola i ens enforteix per continuar el nostre camí amb alegria. Recordem els deixebles d’Emmaús. Ells el van reconèixer en partir el pa.
El tercer remei és la caritat. Crist ens obre els ulls quan acollim a la nostra taula el germà desconegut, aquell que no té on anar, el que ha perdut tota esperança. Així ho van fer aquells deixebles de Jesús quan van convidar a sopar aquell pelegrí, perquè es feia fosc i els sabia greu que caminés sol per aquells camins.
Benvolguts germans i germanes, deixem que el Senyor sani la nostra forma de mirar. Prenem com a model aquell cec de qui ens parla Lluc en el seu Evangeli. Tant de bo que, quan Crist ens pregunti: «Què vols que faci per tu?», sapiguem respondre-li: «Senyor, que hi vegi» (Lc 18,41).
