MISSATGE DE SA SANTEDAT EL PAPA LLEÓ XIV ALS SACERDOTS AMB MOTIU DEL DIA DE LA SANTIFICACIÓ SACERDOTAL
[Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, 12 de juny de 2026]
_________________________________
Estimats germans sacerdots,
En el dia en què l’Església contempla el Cor traspassat del seu Senyor, del qual brolla una font inesgotable de pau i unitat per a tota la humanitat, en primer lloc adreço a mi mateix i a tots vosaltres les paraules que Déu va dirigir al poble d’Israel: «Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant» (Lv 19,2; cf. 1Pe 1,16). Aquesta crida divina travessa els segles, ressonant també avui amb força per a cada creient i, de manera particularment exigent, per a nosaltres, els sacerdots. La santedat no és una opció entre moltes ni un ideal abstracte: té a veure amb la identitat mateixa de cada persona que vol participar en la vida del Ressuscitat.
La santedat és participació en el misteri de Crist
Déu ens convida a participar en la seva mateixa santedat. Quan ens crida a ser sants perquè Ell és sant, ens mostra el camí a seguir: deixar-nos modelar segons el seu Cor. I per a nosaltres, estimats germans, aquesta crida és particularment radical. El Senyor va prometre: «Us donaré pastors segons el meu cor, que us pasturaran amb coneixement i seny» (Jr 3,15). La santedat que se’ns demana és un abandonament confiat: deixar-nos transformar pel seu Sant Esperit. Però precisament aquí emergeix la gran paradoxa de la nostra vida sacerdotal: estem cridats a participar en la mateixa santedat de Déu, però portem aquest tresor en vasos de terrissa (cf. 2Co 4,7); som limitats i imperfectes, sovint marcats per la debilitat i el cansament, de vegades per ferides. Com un cor humà, tan vulnerable, pot respondre a una crida tan elevada? El sacerdot viu aquesta tensió, però sap on trobar la pau: en el costat obert del Senyor Jesús.
Un camí d’unió
La unió dels nostres cors amb el Cor de Crist no és una experiència reservada a uns pocs escollits, sinó un camí sacramental, eucarístic, que es realitza en el quotidià. Estimats germans, en l’Ordenació vam ser configurats a Crist, però sempre hem de revifar en nosaltres el do de la gràcia a través de la celebració quotidiana de l’Eucaristia, la pregària, la meditació de la Paraula de Déu, el servei humil als germans i a les germanes. Romanguem units a Crist en tot: en allò que fem i en allò que ens passa diàriament. Aleshores la santedat, buscada en va a través d’esforços aïllats, es revelarà pel que és: correspondència a la gràcia que ens precedeix, ens sosté i ens transfigura. De fet, no hi ha compartiments separats en la nostra humanitat. La pregària, el ministeri, les relacions, el cansament, les alegries i els fracassos, fins i tot el temps aparentment perdut o l’amor que sembla malgastat, tot esdevé un lloc privilegiat per a la revelació de Déu i del seu amor infinit.
El sacerdot amb un cor íntegre, senzill i pur, és contemplatiu enmig de l’acció, misericordiós, fidel en les proves, alegre en el lliurament. El món necessita molts pastors que ofereixin no només paraules o programes, sinó el testimoni viu d’un cor reconciliat, difonent el bon perfum de la santedat de Crist. Una vida sacerdotal ferma i configurada al Cor de Jesús és un signe creïble d’unitat, de pau i de misericòrdia. Així, en un temps marcat per divisions i pors, podem ser constructors de pau, testimonis de la tendresa del Bon Pastor, que sap aplegar els que estan dispersos i guarir qui està ferit, i el nostre zel no és agitació, sinó el desbordament d’un amor que «és èxtasi, és sortida, és do, és trobada» (Francesc, Carta encíclica Dilexit nos, 28).
El Cor de Crist és el cor dels sants
La resposta a la vocació a ser sants no rau tant en l’esforç d’ascesi i perfecció, per necessaris que siguin, sinó en l’adhesió confiada a l’amor revelat en el Cor traspassat de Jesús. L’apòstol Joan ens fa contemplar el costat obert del Crucificat (cf. Jn 19,34), en què Déu ens mostra definitivament com de sant Ell és: no en la distància inaccessible d’una perfecció separada, sinó en un amor que es lliura fins al punt de deixar-se ferir i que, per tant, pot esdevenir font de misericòrdia i de vida. El Sagrat Cor de Jesús és la icona per excel·lència de l’amor de Déu: un amor omnipotent precisament perquè és capaç de fer-se vulnerable, de transformar el dolor en gràcia, el sofriment en esperança.
Aquell Cor beneït és, doncs, el “lloc” on la santedat es revela com a proximitat i tendresa. La santedat del sacerdot aleshores es pot manifestar en una proximitat humil i coratjosa, en ser de tots i per a tots, mantenint oberta la porta del recinte perquè molts puguin entrar i trobar aliment i repòs (cf. Jn 10,9). Per això, se’ns demana una relació amb Déu que no ens allunyi dels altres, sinó que ens faci propers a tots, que formi cors pacients, tendres, capaços de proximitat, de compassió i d’escolta. Així, a través de la unió dels nostres cors imperfectes amb el Cor traspassat de Jesús, es realitza el nostre camí de santedat. Ja no vivim més nosaltres, sinó que Crist viu en nosaltres (cf. Ga 2,20). Aquesta santedat no es viu sol. Cuideu la fraternitat sacerdotal: busqueu-vos, escolteu-vos, doneu-vos suport. El sacerdot que s’aïlla lentament s’apaga; el sacerdot que camina amb els germans creix. Sant Agustí ens ho recorda de nou: «Com no trobar-nos en les tenebres? Estimant els germans. Quina és la prova que estimem els germans? Aquesta: que no trenquem la unitat i observem la caritat» (In Epist. Io. ad Parthos II, 3).
Estimats sacerdots, renoveu cada dia el vostre “soc aquí” davant el Cor traspassat de Crist. Entregueu-vos totalment a Ell, perquè pugueu estimar el seu poble amb el mateix amor amb què Ell l’estima. I recordeu amb alegria, com li agradava repetir al sant rector d’Ars, que «el sacerdoci és l’amor del Cor de Jesús» (cf. Benet XVI, Carta per a la convocació de l’Any Sacerdotal [16 de juny de 2009]: AAS 101 [2009], 569). Aquest amor és promesa i garantia que res de nosaltres es perdrà, si tot el que som ho lliurem i ho oferim. Us confio a tots i cadascun a Maria, la Mare de Déu, Mare dels Sacerdots. Que ella, que va guardar el misteri del seu Fill en el seu cor, ens ensenyi a guardar i fer bategar dins nostre el Cor de Crist, Salvador del món.
12 de juny de 2026, Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús.
LLEÓ PP. XIV
