Missatge del Sant Pare Lleó XIV per a la XLI Jornada Mundial de la Joventut

MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV

PER A LA XLI JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT

[22 de novembre de 2026 – 3-8 d’agost de 2027]

«Tingueu confiança, que jo he triomfat del món» (Jn 16,33)

  

Benvolguts joves:

Amb aquest missatge voldria apropar-me a tots vosaltres, i desitjo en primer lloc donar gràcies a Déu pel do que sou vosaltres per a l’Església i per a la societat. Ell us coneix, us estima i us acompanya en el camí de la vostra vida. El seu Esperit suscita en tots vosaltres, tot i ser tan diferents i estar escampats pel món, la mateixa aspiració a coses grans i duradores, us empeny a la recerca de la llibertat i de la veritat. El vostre desig d’estimar i ser estimats prové de Déu, així com l’esperança que l’Esperit Sant suscita en el vostre cor: una esperança que també es pot convertir en llum per als altres. Per tot això, dono gràcies al Senyor.

Ens preparem a celebrar a les Esglésies locals la XLI Jornada Mundial de la Joventut, el proper 22 de novembre, solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món; i ja tenim la mirada posada en la nostra trobada internacional a Seül, l’agost de 2027. En preparació d’aquests esdeveniments desitjo confiar-vos les paraules de Jesús: «Tingueu confiança, que jo he triomfat del món» (Jn 16,33). Sobre aquestes paraules, que constitueixen el tema que ens guiarà durant els propers mesos, comencem ara a meditar plegats.

D’on neix el coratge?

Les paraules de Crist comencen amb una invitació al coratge. Sé prou bé que a vegades, tant en nosaltres com en els primers deixebles, en lloc del coratge poden predominar la incertesa o la por. Molts de vosaltres porteu dins vostre preguntes i preocupacions que us oprimeixen el cor. Potser sentiu temor pel futur, experimenteu la pressió per tenir èxit i mostrar-vos perfectes, i esteu exposats a l’estrès d’una comparació constant amb els altres o amb models inabastables i artificials. Possiblement us resulta difícil reconèixer i acceptar la vostra identitat sota la influència d’imatges construïdes per les xarxes socials. Sentiu la necessitat d’afectes sincers, perquè la tecnologia pot imitar l’empatia, però no substitueix l’autèntica proximitat humana. Alguns de vosaltres coneixeu la solitud, la desil·lusió o la por de no estar a l’altura.

Per aquests motius, potser també vosaltres us heu sentit com els deixebles de Jesús, en una barca petita que travessa el llac en plena nit. El vent es fa més fort, les onades s’aixequen i la costa desapareix en la foscor. En circumstàncies semblants, ressona a l’Evangeli una invitació al coratge. Jesús surt a l’encontre dels seus deixebles i els diu: «Soc jo, no tingueu por» (cf. Jn 6,20). Aquesta és la certesa que desitjo confiar al vostre cor: abans que vosaltres comenceu a cercar Crist, Ell ja és a prop vostre, caminant sobre les aigües agitades de la vida. El coratge cristià no neix de la nostra força, sinó de la seva presència.

Certament, Crist no va tenir una vida sense tempestes, ni tampoc ens la promet. Però cap foscor ni cap sofriment és més fort que el seu amor. Ell no us abandona mai. Us convida a l’amistat amb Ell i a confiar-li el vostre camí i el de les vostres comunitats. Deixeu-vos, doncs, trobar per Jesucrist, que us està cercant i confieu-li el vostre camí personal i comunitari. Sentireu créixer en el cor un coratge nou, que no s’esvaeix.

La victòria sobre el món

El Senyor Jesús, que va sortir a l’encontre dels seus deixebles caminant sobre les aigües, ens diu ara a nosaltres: «Tingueu confiança, que jo he triomfat del món» (Jn 16,33). Acolliu aquestes paraules com una promesa adreçada personalment a cadascun de vosaltres i als germans i germanes amb qui feu camí. Aquestes paraules, abans encara de ser una exhortació, són un do. Crist no diu: «Vencereu el món», sinó: «Jo he triomfat del món». Sabem que per “món”, en aquest passatge evangèlic, no s’entén l’univers creat i estimat per Déu i destinat a la salvació, sinó el “món de les tenebres” (cf. Ef 6,12), és a dir, aquella realitat misteriosa, present també en el cor de tot home, que es resisteix a Déu i s’hi oposa. Jesús, i només Ell, amb la seva mort i resurrecció, ha vençut aquesta realitat fosca i ha obert a la humanitat el camí cap a Déu, la felicitat, la justícia i la pau.

Així comprenem altres aspectes del coratge al qual Jesús ens convida. Aquest no neix dels nostres propòsits ni de la fortalesa del nostre caràcter. Neix de la confiança en Aquell que ens precedeix, neix de la fe en Jesucrist. Si pensem que Crist ha vençut el món estimant-lo, comprenem que el coratge cristià no és un coratge “contra” alguna cosa o algú, sinó un coratge “a favor de”: a favor de la vida, de la veritat, de la llibertat i de la justícia.

Amb el coratge que Crist ens dona podem mirar amb ulls nous el món que Déu ha estimat tant (cf. Jn 3,16). També a nosaltres se’ns confia la nostra part, encara que sigui petita, perquè es passi d’un “món de tenebres” a un “món salvat”. Crist no us crida a fugir d’aquest món sinó a veure’l amb la seva mirada i a tocar-lo amb el seu amor que tot ho guareix. Deixeu-vos, doncs, tocar i commoure per aquesta realitat! Jesús no va estimar el món des de la distància. Es va endinsar plenament en la nostra realitat, humiliant-se fins a la creu (cf. Fl 2,7-8). Va conèixer l’alegria i l’amistat, però també el cansament, el rebuig, la solitud i el sofriment, sense deixar mai que el seu cor es tanqués.

També vosaltres viviu en un món creat que és bo, però que està ferit; ple de possibilitats, però marcat per injustícies, tensions i pors. Molts desitgen la pau, però troben la violència; molts anhelen la comunió, però experimenten la solitud. Enmig d’aquestes contradiccions, els cristians estan cridats a seguir Crist en el seu coratge humil: el coratge de ser amables quan la duresa sembla més fàcil i resolutiva, el coratge de cercar la pau quan l’enfrontament sembla més avantatjós, el coratge de custodiar l’esperança quan el cinisme sembla més convincent.

La victòria de l’amor que es lliura

En sentir parlar de “victòria”, alguns podrien pensar que es tracta de ser més forts que els altres, d’imposar-se o de demostrar contínuament el propi coratge. Però aquestes són les victòries que la mentalitat corrent proposa, les victòries del món sense Déu. Si mirem Jesús, hi trobem un altre tipus de victòria. Sant Pau diu que Crist, que era de condició divina, es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau (cf. Fl 2,6-7). El Fill de Déu s’abaixa perquè el seu amor és lliure, no té res a demostrar ni a assegurar per a si mateix; en abaixar-se no perd la seva dignitat, sinó que revela l’alçada i la profunditat del seu cor diví, capaç de donar vida a qui era mort. La seva victòria és la victòria de l’amor que es lliura sense reserves.

Estimats joves: la veritable victòria no és imposar-se, sinó entregar-se. Seguint el camí obert per Jesucrist, tampoc vosaltres no necessiteu imposar-vos, ni demostrar contínuament el que valeu, ni semblar perfectes o amagar les vostres fragilitats, els vostres dubtes o els vostres límits. Tingueu el coratge de ser autèntics davant de Déu i dels altres. La vostra dignitat no neix de la imatge de vosaltres mateixos que aconseguiu construir. Sou preciosos perquè heu estat creats a imatge de Déu, coneguts per Ell i estimats per Ell. Descobrim qui som realment quan ens adonem que el nostre cor ha estat creat per Déu, per a estimar-lo i, en Ell, estimar els germans i les germanes. En efecte, hi ha en nosaltres el desig de lliurar-nos, de desgastar-nos per la felicitat i el bé dels altres. Aquesta és la llibertat que Crist us ofereix: anar més enllà de la preocupació exclusiva per vosaltres mateixos i obrir-vos a la creativitat generosa de l’amor.

El coratge de la humilitat

L’anorreament de Crist per amor a nosaltres no acaba a la creu: el Pare ressuscita el Fill i l’exalça per damunt de tota criatura (cf. Fl 2,9-11). Fixem-nos que la resurrecció no és un acte d’autoexaltació, sinó un do del Pare i del seu Esperit Sant. Aquí descobrim un altre aspecte del coratge: el coratge de rebre. En podem dir el coratge de la humilitat. Ser amics de Jesús significa assemblar-se cada vegada més a Ell en aquest aspecte.

Una determinada mentalitat ens diu que ho fem tot sols, que treballem en nosaltres mateixos per millorar contínuament, per construir una personalitat i un caràcter més forts, però al capdavall això ens pot fer creure que som els nostres propis salvadors. L’Evangeli ens presenta un altre camí de creixement: no ens salvem sols, sinó que ens deixem salvar per Jesucrist. Aquí se’ns demana el coratge d’acceptar l’ajuda dels altres, de reconèixer els propis límits, d’aturar-nos, d’escoltar i de confiar la pròpia vida a Déu.

Benvolguts joves: obrint el cor a Crist no us perdreu, al contrari, descobrireu més profundament qui sou als ulls de Déu i us coneixereu amb la seva mirada. Gireu-vos, doncs, al fons del vostre cor: no us hi perdreu, perquè és allí on Déu us espera. Deixeu-vos salvar per Ell, permeteu que el seu amor —l’Esperit Sant— modeli la vostra vida i que Jesús habiti en vosaltres, en les vostres decisions. Quan això succeeix, tot es renova, fins i tot en les situacions quotidianes: en la fidelitat als amics, en el respecte envers qui pensa diferent de vosaltres, en l’atenció a qui està sol, en la proximitat als més febles i també en la manera com us comporteu en el món digital. L’amor ho transforma tot. Per a molts, l’amor és una forma de feblesa; en canvi, Crist ens mostra que és font de llibertat i de fortalesa.

Crist ressuscitat surt al vostre encontre amb la seva pau

La tarda de la resurrecció, quan la llum de la Pasqua ja havia entrat al món, els deixebles encara eren al cenacle amb les portes tancades, plens de por. La fe no fa desaparèixer de seguida les tenebres, però no ens deixa sols enmig d’elles. Jesús, el Vencedor, no espera que els deixebles hagin vençut la por o que obrin les portes. Es posa enmig d’ells i les seves primeres paraules són: «Pau a vosaltres!» (Jn 20,19). L’havien abandonat. Un d’ells l’havia traït, un altre l’havia negat. Ell els dona la seva pau.

Potser també en els vostres cors i en les comunitats a les quals pertanyeu hi ha portes que encara romanen tancades a causa de desil·lusions, ferides, ressentiments, sentiments de culpa. Crist ve a donar-vos la seva pau i a reconciliar-vos els uns amb els altres. El coratge cristià neix de la presència del Senyor ressuscitat, que perdona i envia. El do de la seva pau ens infon un coratge que el món no pot donar; un coratge en què, malgrat les ferides, la por no té l’última paraula.

Obriu el cor a Crist

Quan ens trobarem a Seül, experimentareu de manera particular la bellesa de l’Església universal i l’acollida generosa de l’Església a Corea. Joves provinents de nacions, llengües i cultures diferents estareu units en Crist. En l’Eucaristia, en el viacrucis, en les catequesis, en les celebracions i en les nombroses trobades d’aquells dies experimentareu novament que l’Evangeli supera totes les fronteres i parla a tots els pobles. Deixeu que aquells dies es converteixin en un veritable encontre amb Jesucrist, un moment propici per confiar-li la vostra vida. Per això han nascut les Jornades Mundials de la Joventut. El nostre pelegrinatge ja ha començat. No prepareu només els aspectes pràctics del viatge a Seül: prepareu el vostre cor!

Porteu a Crist les vostres preguntes, les vostres ferides, fins i tot aquelles que esquincen les vostres societats i enfronten els vostres països. Porteu-li aquesta creació que gemega i pateix, el crit de la terra i dels pobres, que el papa Francesc ens ha educat a escoltar. Compartiu amb Jesús les vostres alegries i esperances. A la llum de tot això, faig meves les paraules amb què sant Joan Pau II va començar el seu pontificat: «No tingueu por! Obriu, encara més, obriu de bat a bat les portes a Crist!». No espereu a ser perfectes per obrir-vos a Ell. Ell surt al vostre encontre així, tal com sou. Obriu a Crist la vostra vida. Obriu a Crist les vostres comunitats. Obriu els camins que us condueixen al cor de les persones amb qui us trobeu. El Senyor ressuscitat, que va entrar a través de les portes tancades, continua venint avui enmig vostre. Per això, no us conformeu amb una vida més petita que aquella a la qual Crist us crida. Deixeu-vos unir i transformar pel seu amor.

Estimats joves: desitjo vivament trobar-me amb vosaltres a Seül. Però recordeu-ho: el Senyor amb qui ens trobarem allí ja ha sortit al vostre encontre. Acolliu la seva promesa: «Tingueu confiança, que jo he triomfat del món» (Jn 16,33) i deixeu que us acompanyi al llarg de tot el camí.

Us encomano a cadascun de vosaltres a la intercessió maternal de la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església, perquè us ensenyi, com ella mateixa ha fet, a obrir el cor a Crist, a confiar en la seva paraula i a acollir la seva pau amb alegria, per a compartir-la amb tothom.

 Vaticà, 22 d’octubre de 2026, memòria de sant Joan Pau II.

 

LLEÓ PP. XIV