Data: 4 de juny de 2023
«La litúrgia ho té tot previst», deia amb admiració l’arquitecte Antoni Gaudí. Els estudiosos de la seva vida i de la seva obra manifesten que el famós arquitecte va arribar a una gran comprensió del culte cristià. La seva formació litúrgica era tan fonda que en determinats aspectes es va avançar a algunes ensenyances del Concili Vaticà II.
Realment, la sagrada litúrgia ho té tot previst en el camí que ens proposa al llarg dels dotze mesos de l’any. I així, després de la culminació del temps pasqual amb la celebració de la Pentecosta, la festa d’avui, la solemnitat de la Santíssima Trinitat, ens invita a contemplar i a donar gràcies per l’obra que Déu Pare ha acomplert a través del seu Fill i de l’Esperit Sant. Com va escriure sant Ireneu de Lió, el Fill i l’Esperit són com «els dos braços de Déu Pare».
Per la majoria dels cristians, la Santíssima Trinitat ha esdevingut una idea abstracta, allunyada de l’espiritualitat quotidiana. És un misteri que ens costa d’entendre, d’explicar i de viure. La Trinitat no és una abstracció, sinó que és la revelació de la intimitat de Déu que es manifesta en tres persones divines entre les quals hi ha una relació d’amor.
La coneguda icona de la Trinitat d’Andrei Rublev (s. XV), on veiem tres joves asseguts dialogant al voltant d’una taula, ens pot ajudar a apropar-nos a aquest misteri. Són tres personatges de rostres semblants, perquè tots són Déu, però cada un té un vestit de color diferent (daurat, vermell i verd), perquè representen les tres persones divines. El Pare que ho dona tot al Fill, el Fill ho rep tot del Pare amb agraïment i l’Esperit és el fruit de l’amor entre el Pare i el Fill. Aquesta imatge s’inspira en tres personatges que apareixen al llibre del Gènesi (v. Gn 18,1-15), són tres enviats de Déu acollits per Abraham, que entren en relació amb ell. Abraham els convida a seure i a compartir plegats la taula mentre Sara els escolta a l’interior de la tenda. És una relació d’estimació i de fraternitat com la que Déu Trinitat vol que tinguem amb Ell i entre nosaltres.
Avui també celebrem amb joia la jornada eclesial anomenada Pro Orantibus per recordar, agrair i resar per les persones que, als monestirs, dediquen la seva vida a lloar Déu i a pregar per l’Església i el món. Són testimonis d’aquella esperança «que no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en el nostres cors el seu amor» (Rom 5,5). Mai podrem ser suficientment agraïts amb el que aquests homes i dones fan per la nostra salvació i per la de tota la humanitat.
Benvolguts germans i germanes, apropem-nos amb fe al misteri de la Trinitat i fem-ne font de la nostra vida. Que l’Esperit Sant, fruit de la relació d’amor entre el Pare i el Fill, ens ajudi a estimar Déu i a ser generosos amb els altres.
