Data: 3 de maig de 2020
El passat divendres 1 de maig vam celebrar la festa de Sant Josep Obrer, festa instituïda pel papa Pius XII. L’«artesà» sant Josep va tirar endavant la Sagrada Família amb molt esforç i sense perdre la confiança en Déu, malgrat les estretors que va haver d’afrontar. Va viure lliurat a la seva família i a la seva professió, que va exercir amb responsabilitat i perseverança.
En aquest quart diumenge de Pasqua voldria tenir un record per totes les famílies que estan confinades a causa de la pandèmia. Prego per tots el pares i mares que aquests dies tracten de conciliar les seves ocupacions laborals amb la cura dels seus fills. Alguns ho fan reclosos a casa, gràcies al teletreball.
Però avui voldria dirigir una mirada molt particular cap a moltes altres llars en què el problema no és només la conciliació familiar, sinó com sobreviure a la situació d’angoixa i de neguit provocada per la pèrdua de la feina durant aquesta pandèmia. I aquesta angoixa encara s’accentua més quan la situació d’atur no és nova sinó anterior a la paràlisi econòmica actual. A aquestes famílies més vulnerables, que pateixen severament les conseqüències econòmiques produïdes per aquesta crisi sanitària, els cristians i tota la societat no les podem deixar soles. Sempre comptaran amb la nostra pregària i el nostre suport humà i econòmic.
Càritas ens alertava fa uns dies que les demandes d’ajuda que rep l’entitat a Catalunya s’havien multiplicat per tres. Lluny de minvar, s’estima que aquesta demanda anirà creixent. Per això, aquesta entitat social de l’Església ha iniciat una campanya que pretén «multiplicar per tres» les donacions que rep.
Moltes més famílies necessiten avui la nostra ajuda. «¿Serem capaços d’actuar responsablement davant de la fam que pateixen tantes persones sabent que hi ha aliments per a tothom?» Així ens interpel·lava el papa Francesc en un article publicat recentment i afegia: «¿Estarem disposats a canviar els estils de vida que sumeixen tantes persones en la pobresa, promovent i animant-nos a portar una vida més austera i humana que possibiliti un repartiment equitatiu dels recursos?». (Vida Nueva. 18-24 d’abril 2020). En aquest context, des de la Conferència Episcopal Espanyola se’ns convida, a preveres i bisbes, a donar una part del nostre sou a institucions com Càritas, Mans Unides i moltes altres entitats de l’Església o civils que estan treballant i treballaran molt activament per complementar l’acció de les administracions públiques.
Benvolguts germans i germanes, Déu mai abandona el seu poble, és sempre al seu costat, especialment quan el dolor es fa més present. Però és molt important tenir en compte que Déu es fa també present a través de cada un de nosaltres. Siguem generosos i col·laborem amb el nostre temps i els nostres diners a sostenir la tasca de l’Església en l’atenció a tantes persones en risc de pobresa material i espiritual.
