Data: 25 de desembre de 2022
Va succeir en aquells dies… El naixement de Jesús va ser d’aquesta manera… i l’evangelista narra amb el seu estil l’esdeveniment de l’any primer de la nostra era. Ja ho havia anunciat Joan el Baptista que “enmig de vosaltres n’hi ha un a qui no coneixeu” i més endavant afirma “en veure Joan a Jesús que venia cap a ell, va exclamar: aquest és l’Anyell de Déu…” I així successivament els cristians celebrem cada any, 2022, les primeres passes de Jesús a la terra, qui reafirma i ens recorda una vegada més a tots els éssers humans l’alegria i l’esperança del Nadal. Després de tants anys, els que cadascú té i els que rememora a través de la història de la fe, es vol evitar la rutina i la mera repetició del fet i s’espera aconseguir que les emocions d’aquests dies ens portin a l’encontre del Senyor que arriba.
Podem afirmar que un nou Nadal truca a la porta. Ignoro si l’ésser humà és capaç, després de tants segles, de captar el Nadal. Tenim, a més, l’obligació i el dret de preguntar-nos: Què porta de “nou” el Nadal? Segurament tots responem que el Nadal porta de nou la trobada amb el Salvador i també amb aquells als que estimem, situacions entranyables, converses càlides, records agraïts, anècdotes cordials; però també porta de nou la fraternitat amb els que estan lluny, la solidaritat amb els que han perdut l’esperança, la caritat amb els que se senten sols i abandonats. Seure a taula als que ningú no asseu, potser faria nova la percepció del Nadal.
Els cristians ens hems preparat un any més per aquesta arribada. En el nostre cas hem insistit en la petició de la fi de la violència i la guerra al Príncep de la Pau i en un mode senzill i auster de la nostra vida quotidiana. El temps de l’Advent ens ha permès buscar la conversió, la celebració del Nadal ens ha portat a viure amb goig intens la consecució del canvi de vida que regala Jesús. Espero, i així li ho demano, que us concedeixi a tots la valentia d’anar a l’encontre del Senyor que arriba.
Us desitjo a tots que visqueu la felicitat de Jesucrist. Ho faig amb aquesta imatge i amb l’himne litúrgic del dia de Nadal:
Veure Déu en la criatura,
veure Déu fet mortal,
veure en humà portal
la celestial bellesa.
Gran mercè i gran ventura
a qui veure’l meresqué!
Qui ho veiés i fos jo!
Veure plorar l’alegria,
veure tan pobra la riquesa,
veure tan baixa la grandesa
i veure que Déu ho volia.
Gran mercè fou en aquell dia
la que l’home rebé!
¡Qui ho veiés i fos jo!
Posar pau en tanta guerra,
calor on hi ha fred,
ser de tots allò que es meu,
plantar un cel a la terra.
Quina missió de calfred
la que Déu ens confià!
Qui ho veiés i fos jo!
