Data: 9 d’agost de 2020
Aquest estiu diferent ens demana de reinventar-nos. Una de les ofertes és la del turisme de proximitat. La diòcesi de Vic té una gran oferta cultural i, assenyaladament, la cultura cristiana lligada al patrimoni de les nostres parròquies. Ens pot passar que el que tenim més a prop, no sempre és valorat d’una manera adequada. Hi ha moltes realitats que encara no coneixem. Aprofitem, doncs, aquesta oportunitat. Hi ha molt i molt bo per visitar.
Vull parar esment en una exposició que, com un dels efectes de la pandèmia que estem sofrint, encara és present en el nostre Museu Episcopal de Vic. El títol que porta és Nord i Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya. 1100-1350. Una exposició temporal que ens duu als paisatges del nord i del sud d’Europa, a Noruega i a Catalunya. Uns paisatges diferents que tenen en comú els temples cristians i les imatges que s’hi veneraven, els paraments propis de la celebració i de la devoció cristiana. Han passat molts segles i, amb aquests, moltes vicissituds, i en els dos extrems de la vella Europa trobem expressions d’art cristià, els quals ens costa de destriar quin és d’un lloc o d’un altre, si del nord o del sud.
Aquesta exposició a la nostra diòcesi és fruit del treball dels qui, en el segle XIX, pensaren que era bo de conservar les obres d’art de la nostra història, com a testimonis de la bellesa de la fe cristiana. Però també és fruit del treball dels qui en aquests moments tiren endavant aquesta institució diocesana que honora la nostra Església vigatana: el Museu Episcopal de Vic. Ells han sabut anar teixint unes relacions amb museus d’arreu d’Europa per poder compartir i mostrar aquelles peces que enriqueixen i fan entendre, encara més, el gran tresor artístic cristià nostre.
Aquesta exposició mostra, al meu entendre, com la fe cristiana ha fecundat Europa. El cristianisme va unificar tot un continent, el qual, malgrat les seves diferències enriquidores, va trobar en la fe en Crist la unitat. M’agrada de dir que una persona cristiana, de qualsevol país, podia anar del sud al nord i viceversa, podent celebrar la santa missa en cada lloc, amb la mateixa fe, la mateixa litúrgia, la mateixa llengua.
Vaig poder assistir a la inauguració de l’exposició a Utrecht, on es respirava, entre persones joves, una notable estima a la cultura religiosa, Tant de bo que també s’incrementés entre nosaltres aquesta estima! Aquest estiu pot ser una bona oportunitat per a fer aquesta experiència.
