Data: 19 de juliol de 2026
Estimats diocesans,
estimada Església d’Urgell
Viure l’Evangeli en el món d’avui és un repte apassionant. Enmig d’una societat sovint marcada per la incertesa i la immediatesa, el Senyor continua caminant al nostre costat i cridant homes valents a deixar-ho tot per seguir-lo i servir els altres. Aquesta és una gran notícia que ens ha d’omplir d’alegria i d’esperança.
Avui donem gràcies a Déu per l’ordenació diaconal del seminarista Mateo Arias a la Parròquia de Sant Miqueu de Vielha, i també per les recents ordenacions sacerdotals de Mn. José Edinson i de Mn. Gilbert Bea el dia de Sant Ot, i per l’ordenació diaconal del seminarista Carlos Rosas de diumenge passat.
Els nous sacerdots i diaques que s’incorporen a la nostra Església diocesana són un regal immens per a tots nosaltres. Ells són els encarregats de portar-nos els sagraments, d’acompanyar-nos en els moments de dolor, de celebrar l’Eucaristia. Però per damunt de tot estan cridats a ser la imatge viva de Crist Servidor, fent-se propers als més febles, als malalts i als qui pateixen la pobresa i la solitud. Un sacerdot és essencialment algú que es gasta i es desgasta pels qui no tenen veu.
El ministeri d’un prevere no és una tasca solitària; necessita l’escalf de tot el poble de Déu. Com ens recordava sàviament sant Ambròs, un dels grans Pares de l’Església: «El pastor no camina sol; la pregària de l’Església el sosté, i la fe del poble és la seva vertadera corona i fortalesa».
Com que és una missió tan bella i exigent, us convido a tots, des dels més grans fins als més joves, a convertir-vos en una xarxa viva de pregària i de suport als mossens de les vostres parròquies. Preguem pels nostres nous sacerdots i diaques: perquè el Senyor els concedeixi la saviesa, la santedat, la prudència i la fortalesa per a ser pastors plens d’humilitat i misericòrdia, i perquè trobin sempre en nosaltres el caliu d’una família.
Us animo a encomanar-los cada dia i a fer de les nostres parròquies veritables llars acollidores. Mostrem-los l’entusiasme de formar una Església viva, propera i unida en l’amor de Crist. I preguntem-nos què voldrà Déu de la meva vida?
Que Maria, Mare dels pastors, guiï els passos dels nostres nous preveres i diaques, i protegeixi totes les comunitats cristianes arreu de la nostra estimada Església urgel·litana.
Amb el compromís de treballar perquè molts joves puguin respondre a la crida de Déu per a servir-lo en els nostres pobles i comunitats cristianes, rebeu la benedicció del vostre bisbe i servidor,
