Data: 7 de juny de 2026

Aquest diumenge celebrem Corpus, la solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist. Avui recordem l’immens valor que té l’Eucaristia. I ho fem en un context molt especial, estem entusiasmats per la visita apostòlica del papa Lleó XIV a la nostra terra. Avui el Sant Pare celebrarà la Solemnitat de Corpus amb una gran celebración de l’Eucaristia a Madrid.

L’Eucaristia sempre va profundamente lligada a la caritat, concepte que ve del mot llatí caritas i que vol dir amor. Diuen que som el que celebrem. Quan celebren la Missa, deixem que el nostre cor s’abrusi pel foc interior que ens ofereix Jesús. Quan ens deixem habitar pel seu amor, traspuem amor, un amor que s’escampa i que, a més a més, ens fa feliços. L’amor és difusiu. Quan ens estimen, estimem i esdevenim, sense saber-ho, una baula d’una cadena d’amor. I llavors passa allò que ens deia sant Joan de la Creu:

«On no hi ha amor, posa amor i hi trobaràs amor». A l’Eucaristia, entrem en comunió amb Crist i rebem el seu Amor perquè puguem viure el seu manament d’estimar el proïsme, com Ell ens ha estimat.

El papa Lleó XIV, en la seva primera homilía del Corpus, va afirmar, d’una manera senzilla: «Crist és la resposta de Déu a la fam de l’home, perquè el seu cos és el pa de la vida eterna». Certament, Déu és l’únic capaç de satisfer la fam de la nostra ànima.

El «pa de Déu» ens dona força. Sí, un pa que va reconfortar l’angoixat Elies en un bell passatge del llibre dels Reis (1Re 19,3-8). Quan Elies, al desert, cansat i afeixugat fugia, va dir a Déu que no podia continuar. Llavors, un àngel li va oferir un pa; en va menjar, es va aixecar i, amb la força d’aquell aliment, va continuar el seu camí.

Aquest pa que dona força per fer el camí de la vida ve del cel i ens dona vida. És el cos de Crist que rebem en cada Eucaristia. Així ho va afirmar Jesús: «Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set» (Jn 6,35).

En l’Eucaristia, escoltem la Paraula de Déu, que ens alimenta, i rebem el cos de Crist en comunió amb els nostres germans. Aquest dimecres tindrem el goig de fer-ho presidits pel Vicari de Crist a la terra, el papa Lleó XIV. I ho farem en el temple més bell de Barcelona i, perquè no, del món sencer. Donem gràcies a Déu per aquest gran regal i pel do que ens ha fet per la persona del venerable Antoni Gaudí.

La caritat, l’amor de Crist, ens impulsa a estimar els altres i les nostres responsabilitats com ho va fer Gaudí. L’amor envers els altres no és un sentiment passatger, és fruit d’acollir en nosaltres l’amor incondicional de Déu. Si Déu ens ha estimat fins a l’extrem, nosaltres hem d’aprendre a estimar com Ell.

Per això, avui recordem Càritas, la institución de l’Església que acull els més necessitats i tracta d’ajudar-los. Siguem generosos, col·laborem amb Càritas amb la col·lecta d’avui o fem-nos socis. «Fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35).

Benvolguts germans i germanes, rebem el cos i la sang de Crist com pa que ens alimenta i vi que ens purifica; com l’aliment sagrat que ens divinitza i ens dona una alegria profunda al cor que s’encomana. Compartim l’alegria, com deia el papa Francesc, sent com una habitación ampla i acollidora on tots puguin entrar i trobar el Senyor (cf. Homilia de Corpus. 6 de juny de 2021).