Data: 31 de gener de 2021
Com cada any, el dia 2 de febrer l’Església celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Aquest any ho fa amb el lema: «La vida consagrada: paràbola de fraternitat en un món ferit».
Els batejats, i de manera particular els consagrats, som convidats a ser creadors de fraternitat. De fet, com bé sabeu, un dels cinc eixos del Pla Pastoral de la nostra arxidiòcesi és viure la fraternitat. En aquesta proposta d’Església en sortida, la vida consagrada té un rol preeminent en tant que escola i model de fraternitat. Les comunitats de vida consagrada ens mostren com l’Esperit Sant pot fer possible la comunió i la fraternitat entre persones diferents.
Hem passat un any dur, trist i dolorós. Hem viscut moments eclesials i socials complexos, però els hem viscut també com oportunitats per créixer en la col·laboració, en l’entesa i en el diàleg. Vull agrair públicament l’entrega de molts germans i germanes de la vida consagrada, presents i actius en el sector sanitari i en residències de gent gran. Agraeixo el seu servei amorós i el seu acompanyament espiritual a tantes persones que han patit la malaltia o les conseqüències de la pandèmia.
Aquesta Jornada coincideix amb la festa de la Presentació del Senyor en el Temple de Jerusalem, que ens recorda que Maria i Josep van presentar Jesús a Déu, tal com manava la Llei de Moisès. Ho van fer quaranta dies després del seu naixement. La profetessa Anna i Simeó, home just i pietós, plens de l’Esperit Sant i amb el cor net i lluminós, descobreixen en aquell infant l’obra de Déu, l’arribada del Messies.
Vosaltres, germans i germanes de la vida consagrada, dediqueu moltes hores de pregària i de servei pastoral a acompanyar moltes persones en l’encontre amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Vosaltres feu de l’hospital, la presó, l’escola, la residència d’ancians, la universitat, el monestir… el temple on presentar tantes persones a Déu, i les ajudeu a descobrir la seva condició de fills i filles de Déu.
En la lectura de l’evangeli d’aquesta festa, Simeó reconeix Jesucrist com a salvador i llum que es revela a les nacions, i Anna dona gràcies a Déu i el reconeix com a alliberador del poble (cf. Lc 2,22-38).
El contacte íntim i personal dels consagrats amb les persones de la Santíssima Trinitat, els regala una mirada renovada i renovadora del món. Cal, doncs, que ens deixem acompanyar per ells per participar de la seva mirada de la realitat amb els ulls de Déu. Ells i elles, amants de la Paraula de Déu, ens ajuden a comprendre el sentit de les Escriptures.
Els germans i germanes de la vida consagrada, seguint el testimoni de Simeó i Anna, fan experiència de com, de vegades, és llarga l’espera i costerut el camí que porta a l’encontre amb el Senyor. La vida religiosa és un llarg procés de purificació del cor, segons l’esperit de les benaurances, i una sincera ofrena a Déu en el servei atent als germans que pateixen i que es troben desemparats.
Gràcies, Senyor, pel do preciós i insubstituïble de la vida consagrada. Beneïu i protegiu tots els seus membres i que la vida espiritual, la fraternitat i el servei amorós no s’apaguin mai en les seves comunitats.
