Data: 6 de març de 2022

Durant el temps de quaresma que acabem d’iniciar, estem cridats a recórrer un camí de conversió guiats per la Paraula de Déu. Enguany els proposaré que meditem les set paraules que Jesús va pronunciar des de la creu i que els evangelis ens han transmès. En elles descobrim la coherència absoluta del Senyor: va morir com havia viscut i va portar a la pràctica, fins a les últimes conseqüències, allò que havia ensenyat als seus deixebles. Quan ens situem davant Crist, que des del tron de la creu continua evangelitzant i escoltem les últimes paraules que va pronunciar abans de lliurar la seua vida per nosaltres, ens trobem amb l’essència de l’Evangeli, que no sols és proclamat de viva veu, sinó viscut en tota la seua radicalitat.

L’evangelista Lluc ens transmet tres: una oració en la qual Jesús demana al Pare el perdó per als seus perseguidors; una paraula dirigida a un dels malfactors que havien estat crucificats amb Ell i que és una promesa de salvació; i el lliurament confiat del seu esperit a les mans del Pare. En elles se’ns revela la bondat i la misericòrdia infinites del Salvador i la seua confiança absoluta en Déu.

Joan ens transmet altres tres paraules que ens descobreixen la teologia de la creu característica del seu evangeli. El moment de la mort és, al mateix temps, la culminació de l’obra de Crist, l’hora de la seua glorificació i del naixement de l’Església, representada per Maria, el Deixeble Estimat i les santes dones que es troben al peu de la creu.

Mateu i Marc només ens transmeten una paraula de Jesús (que no es troba en els altres evangelis): el crit de qui experimenta el que significa sentir-se abandonat per Déu amb el qual comença el salm 22, que no és l’oració d’un desesperat, sinó d’algú que confia en Déu en el moment del màxim sofriment.

Quan meditem la Passió podem distingir tres nivells. El primer és el que van contemplar els qui van assistir a aquell espectacle: l’atrocitat del suplici que Crist va compartir amb dos malfactors; la consumació d’una condemna injusta després d’un procés en el qual la sentència s’havia dictat abans del judici; o el rebuig per part del poble d’algú que havia passat fent el bé. En segon lloc, podem fixar-nos en com Crist va viure la seua mort, en els sentiments que en aqueix moment d’angoixa brollen des de l’interior del seu cor: va morir perdonant i compadint-se de la humanitat necessitada de salvació. La fe ens ajuda a aprofundir encara més: la creu és un misteri d’amor i de vida; en Jesús, Fill únic de Déu i home vertader, es realitza la salvació del món; Ell va morir per tots els homes. No sols pels seus amics, sinó també pels seus enemics.

Aquestes paraules ens ajuden a aprofundir en el misteri de la persona del Senyor i en la grandesa de la seua obra redemptora en favor de tots. Si les escoltem amb devoció i les acollim en el nostre cor, com va fer Maria quan estava al peu de la creu, el nostre camí quaresmal ens portarà a l’autèntica renovació pasqual.