Data: 21 de gener de 2024
«Pare, que tots siguin u» (Jn 17,21), amb aquestes paraules Jesús ens anima a tots el cristians a no deixar mai de pregar i de treballar per la unitat. Avui, seguint la interpel·lació de Jesús, vull demanar-vos que us uniu a la pregària que els cristians de totes les confessions fem amb motiu de la setmana de pregària per la unitat dels cristians que té lloc cada any del 18 al 25 de gener.
Dissortadament, els deixebles de Jesús, allunyant-nos de la guia i la força de l’Esperit Sant, no sempre hem sabut mantenir aquesta unitat tan desitjada per Ell, i l’hem trencada de diverses maneres. Afortunadament, ja fa més de cent anys que va renéixer el desig de treballar per refer la unitat entre els cristians amb la celebració d’un octavari de pregària.
A més a més, des del 2004, l’Església Catòlica, a través del Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, i el Consell Mundial de les Esglésies, editen i publiquen conjuntament i en un mateix format el llibret de la Setmana de Pregaria per la Unitat dels Cristians. Els materials per al 2024 han estat preparats per un equip ecumènic de Burkina Faso.*
Els cristians de Burkina Faso han elaborat els punts de pregària i meditació a partir de la paràbola evangèlica del bon samarità (Lc 10,25-37). En ella, Jesús reafirma l’ensenyament jueu tradicional recollit en el llibre del Deuteronomi 6,5: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament» i del Levític 19,18: «Estima els altres com a tu mateix», i mostra com l’amor ha d’estar obert també als que no són de la nostra pròpia família o del nostre propi grup.
Autors cristians dels primeres segles -com Orígenes, sant Joan Crisòstom o sant Agustí- van veure la paràbola del bon samarità com un exemple del pla de salvació que Déu tenia per a la humanitat. La persona ferida a la vora del camí seria Adam que baixava del paradís al món i simbolitzaria tota la humanitat. Els bandolers que l’assalten els suggerien la imatge de les forces terrestres que ens assoten. Aquests autors veien en el bon samarità el mateix Crist que, compadit, ajuda l’home mig mort, li embena les ferides i el porta a un hostal. Aquest hostal, per ells, era com la imatge de l’Església. I encara més, en la promesa del retorn del samarità a l’hostal, hi veien un anunci de la promesa del retorn del Senyor.
En les pregàries d’aquests vuit dies demanem, doncs, al Senyor que ens ajudi a viure oberts a ell, a estimar-lo i a servir-lo, a ell i al proïsme, amb tot el que som i tenim. Als cristians ens uneix la crida de Jesús a tenir cura dels més vulnerables, a guarir les seves ferides i a acollir-los a les nostres comunitats eclesials, cridades a ser signes del Regne de Déu, present ja entre nosaltres.
I s’escau també avui, tercer diumenge del temps litúrgic de durant l’any, el Diumenge de la Paraula de Déu sota el lema «manteniu-vos ferms en la meva paraula» (Jn 8,31). Cal llegir la Paraula de Déu en el silenci de les nostres llars. És imprescindible escoltar-la comunitàriament quan la Paraula es proclama a la litúrgia. En ella és Crist mateix qui parla. I és una oportunitat compartir en grup el ressò que aquesta Paraula produeix en cada persona.
Benvolguts germans i germanes, no deixem mai de pregar i d’actuar amb esperança, perquè, cada dia més, s’apropi la unitat de tots els cristians, guiats per l’Esperit Sant i il·luminats per la Paraula del Senyor.
*Podeu accedir als materials de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians: https://cutt.ly/RwHLfLqn
