Data: 19 de juliol de 2026
Com bé sabeu, abans de venir a l’arxidiòcesi de Barcelona vaig ser, gairebé dotze anys, bisbe de la diòcesi de Calahorra y La Calzada – Logroño, una terra estimada i visitada per molts catalans. En aquell temps, a La Rioja, vaig conèixer la vida d’un sant que va marcar el meu ministeri pel fet de ser també bisbe com jo i per ser d’aquella terra de bons vins. Em refereixo a sant Ezequiel Moreno de qui, just d’aquí a un mes, celebrarem la festa litúrgica, un exemple d’entrega missionera i esperança davant del sofriment.
Sant Ezequiel Moreno va ser un religiós agustí recol·lecte, que potser coneixem poc, però que ha esdevingut el patró dels malalts de càncer. Aquest sant ha deixat una profunda empremta a l’Església per la seva dedicació a l’evangelització i per la manera serena i confiada amb què va afrontar la malaltia que, finalment, el conduiria a la mort.
Ezequiel Moreno Díaz va néixer el 1848 a Alfaro, La Rioja. Va ser missioner a les Filipines. La seva proximitat amb els pobres i els més vulnerables el va convertir en un pastor generós, estimat i respectat. Després va ser enviat com a missioner a Colòmbia, on uns anys més tard va ser nomenat bisbe de Pasto. Allí va dedicar-se intensament a la formació dels sacerdots, a la catequesi i a l’enfortiment de la vida cristiana de les famílies.
La seva incansable tasca missionera es va veure afectada per la malaltia, quan li van diagnosticar un càncer al maxil·lar, el guariment del qual era incert. Tanmateix, el bisbe Ezequiel va afrontar la situació amb una profunda serenitat cristiana. Lluny de caure en el desànim, va viure la seva malaltia com una oportunitat per unir-se més íntimament a Jesucrist. Sovint expressava la seva confiança en la voluntat de Déu. Va morir el 19 d’agost de 1906 a Monteagudo, Navarra.
La fama de santedat, d’home bo i entregat als altres, que havia envoltat la seva vida, va créixer en l’etapa de la malaltia i després de la seva mort. Gairebé setanta anys després, l’Església va reconèixer les virtuts d’aquest servent de Déu; el va beatificar l’any 1975 i el va canonitzar el 1992.
Aquest pastor de terres de La Rioja va ser molt sensible amb els malalts i els més pobres. Sempre els tenia al cap i al cor. No s’oblidava mai de visitar-los quan anava a un lloc nou. Ells eren la seva prioritat. Mogut sempre per Jesucrist, els oferia la companyia, la comprensió i l’escalf humà que necessitaven. Tant de bo que aquest estiu, temps de vacances, no oblidem els nostres familiars i amics malalts que pateixen el dolor i la soledat.
Benvolguts germans i germanes, la figura d’Ezequiel Moreno ens ensenya que la santedat no consisteix a evitar el sofriment, sinó a viure’l amb fe. Ens ajuda a descobrir que l’amor de Déu és capaç d’il·luminar, fins i tot, els moments més difícils de la nostra vida. Encomanem-nos-hi i encomanem els nostres malalts a la intercessió d’aquest gran sant.
