Data: 28 de juny de 2020
Demà dilluns celebrem la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. L’Evangeli recull que, en arribar a la regió de Cesarea de Filip, Jesús va preguntar als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?» Simó Pere va donar una resposta contundent i clara: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.» Llavors Jesús va replicar: «I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església» (Mt 16,15-18). I així va ser. En aquell moment, el Fill de Déu a la terra va establir els fonaments de l’Església, la institució nascuda de l’amor de Déu als homes i sagrament de salvació.
El Senyor crida Pere, Pau i els futurs ministres ordenats per enviar-los a portar la Bona Nova del seu amor i per refer la relació de confiança dels homes i les dones amb Déu. Amb unes altres paraules, també ens ho diu el papa Francesc: «L’Església necessita sacerdots capaços d’anunciar l’Evangeli amb entusiasme i saviesa, d’encendre l’esperança on les cendres han cobert les brases de la vida i de generar la fe en els deserts de la història» (7 d’octubre de 2017, Congrés internacional sobre la Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis).
Avui també hi ha persones que escolten la crida de Jesucrist a ser preveres i deixen el que tenen, com ho van fer els Apòstols. Aquest diumenge, a les sis de la tarda, la basílica de la Sagrada Família acollirà l’ordenació sacerdotal de cinc nous preveres: Mn. Jordi Avilés Zapater, Mn. Jordi Domènec Llauradó, Mn. Vicenç Martí Fraga, Mn. Diego Pino Solà i Mn. Joan Mundet Tarragó. Aquests futurs sacerdots són joves, uns més que uns altres, estudiants i professionals amb perfils molt diferents. Tenim un doctor en Filologia Clàssica, un enginyer industrial, un llicenciat en Dret i amb estudis de Ciències Empresarials, un tècnic en Electrotècnia i, fins i tot, un mag. S’han dedicat a professions ben diferents, però tots tenen en comú el seu gran amor al Senyor i ara li volen dedicar la seva vida.
L’amor del sacerdot és un amor fecund, de tots i per a tots, ja que no es limita a una família de sang, sinó que es lliura a la nombrosíssima família dels fills de Déu. El sacerdot és cridat a ser signe i vincle d’unitat en el si de la comunitat cristiana. És pare de tots, especialment dels petits, dels pobres i dels marginats. La missió dels sacerdots és signe d’esperança per als homes i les dones del nostre món, per bé que en moltes ocasions sigui una veu que crida en el desert.
Benvolguts germans i germanes, aquesta tarda, units a tota l’Església, us animo a compartir la joia d’aquesta celebració eucarística en què cinc homes rebran el sagrament del sacerdoci. Donem gràcies a Déu per aquestes vocacions, preguem per tots ells, i demanem a Déu amb insistència que tots els qui reben o rebran aquesta invitació del Senyor responguin afirmativament. I demà no deixem de pregar pel Papa, el successor de Pere. Sempre diu i repeteix «no deixeu de pregar per mi». En aquesta festa de sant Pere, preguem especialment pel papa Francesc.
