Data: 9 de maig de 2021
L’al·legoria del cep i les sarments que escoltàvem diumenge passat, ens porta a l’evangeli d’aquest diumenge a una lliçó sobre l’exercici de la caritat, de l’amor cristià. La idea central, al llarg del text, és mantenir-se en Crist. Aquest passatge ens situa de bell nou en la tarda del Dijous Sant, quan Jesús s’acomiada dels seus apòstols i els obre el seu cor. Els comunica la seva alegria, que ha d’arribar a ser ben plena en ells, així com també la seva amistat. I els dona el manament nou de l’amor, tot urgint-los que romanguin en el seu amor:: “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”. Per tant, es tracta d’un amor sense límits, un amor fins a donar la vida.
Aquest és l’ideal que el Mestre ens ofereix, el camí per a trobar la felicitat, la pau i l’alegria. Ben segur que algú pot pensar que això és ingenu o impossible, que no val la pena d’intentar posar-lo en pràctica en el nostre món. Certament, només cal seguir els telediaris per a comprovar la presència de la mentida i la manipulació a la nostra societat; de la cobdícia, que porta a les desigualtats i a la manca d’equitat; de l’odi que es manifesta en els conflictes bèl·lics entre països, en el terrorisme, en la violència de carrer, i en ocasions, fins al si de la mateixa família. D’altra banda, podem tenir l’experiència del fracàs després de fer uns bons propòsits, i arribar a la conclusió que és impossible per a l’ésser humà seguir aquest ideal.
Ara bé, acceptar això voldria dir renunciar a tota esperança, caure en el pessimisme radical respecte a l’ésser humà. Per això cal girar la mirada cap a Crist i ser conscients que el secret es troba en romandre en Ell, units a Ell, arrelats en Ell. I la gran novetat del seu manament consisteix en que no ens proposa una norma externa i estranya que ve imposada des de fora, sinó que és l’expressió d’un dinamisme que brolla precisament de l’interior, de la unió amb Ell. Només a partir d’aquest plantejament es pot entendre el manament de l’amor. L’exercici de la fe, les celebracions religioses i els principis morals esdevenen com tres dimensions d’una única realitat que es configura i és conseqüència de l’encontre amb Déu, que fa noves totes les coses.
I com podrem mantenir-nos en l’amor de Crist? Vivint l’amistat amb Ell, seguint els seus ensenyaments. El seu acte d’amor més gran consisteix en donar la vida a la creu per a la salvació de tots, i aquesta entrega queda perpetuada mitjançant l’Eucaristia, en la que, a més a més, se’ns dona com a aliment. En l’Eucaristia vivim la unió amb Crist i amb els germans, i rebem la força per a estimar Déu i els altres. Estimar Déu i el proïsme esdevenen dues dimensions inseparables d’una única actitud, i la vivència del manament nou de Jesús ha de ser el distintiu visible de cada deixeble i de cada comunitat cristiana. Per aquesta senyal es reconeixerà que som deixebles de Crist.
Però encara n’hi ha més. El Senyor ens eleva al nivell d’amics seus, i ens crida a participar de la seva mateixa missió i del fruit del sacrifici redemptor: “No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre”. El fruit és la transformació del cor humà, la renovació de cada persona i del món sencer a través de l’amor. No tinguem por. Obrim les portes a Crist, visquem units a Ell, com les sarments al cep. Visquem amb valentia i esperança la nostra missió evangelitzadora des de la pregària i el testimoni. El Senyor ens envia a anunciar la Bona Nova, i ens envia perquè donem fruit abundant i que durarà per sempre (cf. Jn 15,16). Només d’aquesta manera podem donar el fruit que el Senyor ens demana i que el nostre món necessita.
