Data: 23 de juliol de 2023
Santa Teresa de Lisieux explica en un dels seus escrits que un dia, en tornar a casa després de missa, es va trobar amb una sorpresa que li havia preparat la seva germana Céline. Teresa diu que, quan va obrir la porta de la seva habitació, va veure una palangana molt bonica plena d’aigua. Al mig flotava un vaixell que portava una imatge de Jesús adormit. Teresa explica que a la vela del vaixell la seva germana havia escrit: «Dorm, però el meu cor vetlla». Al casc es podia llegir aquesta paraula: «Abandonament».
Aquesta anècdota senzilla em suggereix algunes reflexions sobre la pregària que ens poden ajudar durant aquest temps d’estiu a buscar algun moment per estar sols amb Déu. Ell és l’únic que és capaç d’omplir completament la nostra vida de pau i alegria i satisfer la nostra set d’eternitat.
La pregària és un diàleg amb algú viu i proper. Crist sempre està disposat a escoltar-nos. Ell ens coneix i ens estima. Fins i tot en els moments més difícils de la nostra vida, Ell sempre és al nostre costat, disposat a ser el millor company de camí.
En moments de gran fragilitat ens pot semblar, com a Teresa de Lisieux, que Jesús està adormit. Aquesta és l’experiència que també van tenir els seus primers seguidors. L’evangelista Mateu narra que, un dia que Jesús i els seus deixebles navegaven pel llac de Genesaret, es va desfermar una gran tempesta. Jesús dormia tranquil·lament a la barca. Els seus deixebles, atemorits, li van demanar ajuda. Aleshores, Ell es va aixecar immediatament, va increpar el vent i el llac i va sobrevenir una gran calma (cf. Mt 8, 23-27). Així és Jesús. Encara que de vegades sembli adormit, continua vetllant per nosaltres. Tal com diu santa Teresa d’Àvila, «amb un capità tan bo» tot es pot suportar. Ell no ens deixarà mai sols enmig de les tempestes de la vida.
L’anècdota de santa Teresa de Lisieux també ens ensenya una actitud que és important en la pregària, la de saber abandonar-nos a les mans de Déu. Si volem ser bons deixebles de Jesús, hem de ser com el nen que camina de la mà dels pares. Això ens ajudarà a vèncer les nostres pors i ens donarà forces per comunicar la Bona Nova de l´Evangeli als altres.
Durant aquests dies d’estiu ens pot ajudar en la nostra pregària la meditació del passatge de l’Evangeli que proclamem a les eucaristies dels diumenges. Tal com diu el Concili Vaticà II, parlem amb Déu quan preguem i escoltem Déu, quan llegim les seves divines paraules (cf. Dei Verbum, 25).
Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que ens ensenyi a pregar amb confiança i amor per les nostres necessitats i per les angoixes, somnis i esperances dels nostres germans. Que ens concedeixi la gràcia de pregar beneint i agraint tants dons que rebem cada dia. Que Maria, model de pregària, ens ajudi a contemplar la nostra vida i a meditar-la al nostre cor.
