Estimats germans i germanes, bon dia!
En el nostre camí de catequesi sobre la família, avui és una etapa una mica especial: farem parada de pregària.
El 25 de març, de fet, a l’Església celebrem solemnement l’Anunciació, el començament del misteri de l’Encarnació. L’arcàngel Gabriel visita la noia humil de Natzaret i li anuncia que concebrà i infantarà el Fill de Déu. Amb aquest anunci el Senyor il·lumina i reforça la fe de Maria, tal com ho farà després amb el seu espòs Josep, per tal que Jesús pugui néixer en una família humana. Això és molt bonic: ens mostra com la profunditat del misteri de l’Encarnació, tal com Déu l’havia volgut, comprèn no sols la concepció en el si de la mare, sinó també l’acolliment en una veritable família. Avui voldria contemplar amb vosaltres la bellesa d’aquesta relació, la bellesa d’aquesta condescendència de Déu, i ho podem fer recitant tots junts l’avemaria, que a la primera part repeteix les mateixes paraules de l’Àngel, les que va adreçar a la Verge. Us invito a pregar junts:
«Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós.
Beneïda sou vós entre totes les dones,
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.»
I ara un segon aspecte: el 25 de març, solemnitat de l’Anunciació, a molts països se celebra la Jornada per la Vida. Per això, fa vint anys, sant Joan Pau II en aquesta data va signar l’encíclica Evangelium vitæ . Per recordar aquest aniversari avui són presents a la plaça molts membres del Moviment per la Vida. A l’ Evangelium vitæ la família ocupa un lloc central, ja que és la matriu de la vida humana. La paraula del meu venerat Predecessor ens recorda que la parella humana va ser beneïda per Déu des de l’inici per formar una comunitat d’amor i de vida, a la qual li ha estat confiada la missió de la procreació. Els esposos cristians, amb la celebració del sagrament del matrimoni, es disposen a honorar aquesta benedicció, amb la gràcia de Crist, per tota la vida. L’Església, per la seva part, es compromet solemnement a tenir cura de la família que neix, com a do de Déu per a la seva vida mateixa, en els moments bons i dolents: la relació entre l’Església i la família és sagrada i inviolable. L’Església, com a mare, no abandona mai la família, fins i tot quan és humiliada, ferida i mortificada de tantes maneres; fins i tot quan cau en el pecat, o quan s’allunya de l’Església; sempre farà qualsevol cosa per mirar de curar-la i guarir-la, d’invitar-la a la conversió i de reconciliar-la amb el Senyor.
Bé, si aquesta és la comesa, és ben clar que l’Església necessita molta pregària per a ser capaç, en qualsevol moment, de dur a terme aquesta missió! Una pregària plena d’amor per la família i per la vida; una pregària que sap alegrar-se amb els qui s’alegren i patir amb els qui pateixen.
Heus aquí, doncs, el que, junt amb els meus col·laboradors, hem pensat proposar-vos avui: renovar la pregària pel Sínode dels Bisbes sobre la família. Prenguem aquest compromís fins al proper mes d’octubre, quan se celebrarà l’Assemblea sinodal ordinària dedicada a la família. Tant de bo que aquesta pregària, com tot el camí sinodal, estigui plena de la compassió que té el Bon Pastor pel seu ramat, especialment per les persones i les famílies que, per diverses raons, estan «malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor» (Mt 9,36). Així, sostinguda i animada per la gràcia de Déu, l’Església podrà ser encara més compromesa, i estarà encara més unida, en el testimoniatge de la veritat de l’amor de Déu i de la seva misericòrdia per les famílies del món, sense excepció, tant dins com fora del ramat.
Us demano, si us plau, que no deixeu la vostra oració. Tots —el Papa, els cardenals, els bisbes, els sacerdots, religiosos i religioses, fidels laics—, tots estem cridats a pregar pel Sínode. Això és necessari, no fer xerrameca! Invito a pregar també a tots els qui se senten lluny, o que ja no estan acostumats a fer-ho. Aquesta pregària pel Sínode de la família és per al bé de tots. Sé que aquest matí us han donat una petita estampa, i que la teniu a les mans. Us invito a conservar-la i a portar-la amb vosaltres; així els propers mesos podreu recitar-la sovint, amb santa insistència, com ens ho va demanar Jesús. Ara la recitarem tots junts:
Jesús, Maria i Josep,
en vosaltres contemplem
l’esplendor del veritable amor,
ens adrecem a vosaltres amb confiança.
Santa Família de Natzaret,
feu que les nostres famílies
siguin llocs de comunió i cenacles de pregària,
autèntiques escoles de l’Evangeli
i petites Esglésies domèstiques.
Santa Família de Natzaret,
que mai més no hi hagi en les famílies
violència, tancament i divisió:
que qui hagi estat ferit o escandalitzat
trobi aviat el consol i la guarició.
Santa Família de Natzaret,
que el proper Sínode dels Bisbes
pugui desvetllar en tots la consciència
del caràcter sagrat i inviolable de la família,
la seva bellesa en el projecte de Déu.
Jesús, Maria i Josep,
escolteu, respongueu a la nostra súplica. Amén.
Traducció inicial de Josep M. Torrents per a Catalunya Religió , revisada
