Data: 2 de juliol de 2023

Estimats germans,

El nostre anunci, com el de Jesús, no pot començar pels deures i els manaments, sinó pel do de Déu, per la gràcia. L’anunci de l’Evangeli no pot començar per allò que l’home ha de fer, sinó per allò que Déu ha fet per ell. Per això, un principi fonamental en la vida cristiana és el de la “primacia de la gràcia”. Aquest principi diu que allò primer en la vida del cristià és sempre la gràcia, l’amor incondicional de Déu. Si nosaltres ens podem atansar a Déu, és perquè Ell ens ha atret abans amb el seu amor (cf. Jn 6, 44). Sant Joan dirà ple de goig: “Déu ens ha estimat primer” (1 Jn 4, 19). La primera paraula en la vida cristiana procedeix de Déu, del seu amor.

Tanmateix, alguns cristians pensen que la vida cristiana consisteix en fer moltes bones obres, per poder-les presentar davant Déu, i s’imaginen que podran fer aquestes obres bones només amb el seu esforç. Les conceben com una mena de trofeus que exhibeixen davant Déu: he anat a Missa, he ajudat el proïsme, he estat fidel a la meva dona, no he enganyat en els negocis… Però no són les nostres obres les que conquereixen Déu. Cap acció humana, per molt bona que sigui, ens fa merèixer que Déu ens estimi. És Déu qui ens estima malgrat els nostres pecats i qui ens atrau amb la seva gràcia perquè puguem respondre al seu amor.

Per això, al Catecisme de l’Església s’hi diu que la catequesi ha de ser sempre “una catequesi de la gràcia, doncs per la gràcia som salvats, i també per la gràcia les nostres obres poden donar fruit per a la vida eterna” (CEC, n. 1697). La veritat cristiana que volem transmetre comença amb la lliure iniciativa de Déu. Això vol dir que els fruits de la nostra acció pastoral no depenen de la nostra capacitat de fer ni de programar, sinó de la nostra col·laboració amb la gràcia.

Moltes vegades els cristians hem posat més l’accent en la llei que en la gràcia, convertint el cristianisme en un conjunt de normes morals i lleis per al culte. Però el primer és sempre la gràcia. Abans que l’obligació moral i religiosa –diu el papa Francesc- cal parlar de l’amor salvífic de Déu (cf. EG 165). Hem de començar sempre proclamant la iniciativa amorosa de Déu. Personalment i com a comunitat hem de ser testimonis que creiem en la gràcia de Déu, que l’hem experimentada i que, per això, la proclamem amb goig.