Data: 23 de febrer de 2020
Alguns se sorprendran que en el títol mencioni ja la festa de la Pasqua quan falten tants dies per a la seva celebració el diumenge 12 d’abril. I és que tot esdeveniment eclesial important necessita una adequada preparació. Així ho veiem en el nostre entorn més proper i també quan ens toca organitzar-ho a nosaltres tant en la nostra vida personal com familiar. Alguna cosa semblant passa en els àmbits de les organitzacions socials o en la responsabilitat municipal. Moltes persones s’ocupen de tenir-ho tot llest per a una festa, el local, els convidats, l’ordre de les intervencions, el menjar… Són detalls que exigeixen l’esforç d’uns quants perquè tots quedin satisfets.
En la vida cristiana tenim la festa central de l’any en la Pasqua de la Resurrecció del Senyor. I l’Església ens demana una autèntica preparació per celebrar-la; ens ofereix el temps de QUARESMA, quaranta dies, perquè organitzem de nou la nostra vida, tornem a mirar el rostre de Crist, utilitzem els mitjans que Ell ha posat al nostre abast per identificar-nos amb les seves paraules i les seves actituds i visquem la immensa alegria de ressuscitar a una vida nova, plena de bondat, de misericòrdia, de perdó i de servei. Això és una invitació per a tots els batejats. Ningú pot sentir-se exclòs de la seva pròpia responsabilitat eclesial. Tots preparem la festa segons les condicions, circumstàncies o funcions que cadascú té mirant sempre el bé comú. Aquest temps de preparació ens beneficia primerament a nosaltres com a individus i, de forma simultània, beneficia a tota la comunitat.
Els mitjans que Déu posa a la nostra disposició són de sobra coneguts per tots encara que en ocasions ens excusem amb la ignorància, la mandra o la vacil·lació. Incideixen en les dues dimensions, la interior i l’exterior. Ambdues igualment importants si bé en el centre del nostre ésser és on es produeix el cúmul de sentiments que ens apropen a Déu i als germans o que, pel contrari, ens allunyen i rebutgem la seva voluntat. Volem buscar sempre la coherència entre els nostres sentiments, les nostres paraules i les nostres accions per aconseguir la vinculació del cor amb els resultats exteriors del comportament. Evitarem així la hipocresia i complirem amb el mandat de Jesús. Per aconseguir-ho necessitem dues disposicions: el silenci i l’escolta de la Paraula de Déu. Reconeixerem de forma immediata els tres mitjans al nostre abast: l’almoina, la pregària i el dejuni.
Tots aquells que participin de la Santa Missa el proper Dimecres de Cendra, primer dia de quaresma, escoltaran les paraules del Senyor en l’evangeli de sant Mateu. Us convido que ho feu atentament i tracteu d’aplicar aquestes recomanacions a la nostra pròpia realitat actual. L’almoina us permetrà compartir el què és vostre amb els necessitats, amb els sense sostre, amb els abandonats, amb tots aquells que no tenen de què viure i no han perdut la dignitat. La pregària farà possible que compteu sempre amb la força de l’Altíssim, amb la gràcia de Déu que mai us abandona i, en aquest diàleg intens i sincer, rebre l’impuls de la pràctica de l’amor fratern. El dejuni que ens posa en camí per lluitar contra el consumisme, la satisfacció corporal abusiva per l’acumulació d’aliments o les conseqüències dels altres pecats capitals.
Demanem tots a Déu que ens ajudi a viure amb autenticitat aquesta quaresma. És la millor manera de preparar la gran festa de la Pasqua.