Data: 30 de gener de 2022
El dia 2 de febrer celebrarem la festa de la Presentació del Senyor. Els ritus de purificació i de rescat del primogènit, que estaven prescrits per la Llei, no havien de realitzar-se necessàriament en el Temple. Malgrat això, als 40 dies del naixement de Jesús, Maria i Josep van anar a Jerusalem per presentar-lo a Déu. Estem davant un misteri de la vida del Senyor que té una gran profunditat teològica i espiritual, ja que en ell es revela la seua identitat personal i s’anticipa la seua missió.
En presentar-lo a Déu, Maria i Josep, que estimava Jesús amb cor de Pare, estan reconeixent que Aquest no els pertany totalment. Ella el va concebre per obra de l’Esperit Sant i saben que, en la seua identitat personal més profunda, és Fill de Déu. El fet de portar-lo al Temple és una confessió de la divinitat de Crist. Estem també davant un gest d’ofrena a Déu. Conscients que Jesús és un do que han rebut d’Ell, saben que no són els qui han de decidir sobre la seua missió i la seua vida. Per això el posen a les mans del Pare, que és qui li anirà revelant la seua voluntat en cada moment de la seua existència.
Tots els pares desitgen que els seus fills siguen feliços. Per això, en el fons del seu cor, tots pensen en el seu futur i conceben els seus propis plans per a ells. No obstant això, la història de tantes famílies ens demostra que aquests desitjos no sempre arriben a realitzar-se, bé perquè els fills no sempre responen a eixos projectes, o bé perquè els camins que ells els han traçat, que són sovint una projecció de les pròpies aspiracions, no eren els adequats per a ells. Maria i Josep, presentant a Jesús en el Temple i oferint-lo a Déu, estan ensenyant a tots els pares el camí perquè els seus fills siguen feliços: ajudar-los i acompanyar-los a estar sempre oberts a la voluntat de Déu sobre la pròpia vida.
L’esdeveniment de la Presentació en el Temple amaga també una dimensió sacrificial que és profetitzada per Simeó. Aquest ancià, en dir que Jesús «serà com un signe de contradicció perquè es posen de manifest els pensaments de molts cors» (Lc 2, 34-35), i en anunciar a Maria que una espasa li «traspassarà l’ànima» (Lc 2,35), està anunciant el misteri de la Creu. Si la renúncia a qualsevol projecte humà sobre els fills i l’acceptació que és Déu qui ha de mostrar-los el camí de la seua vida és un gran sacrifici per a qualsevol pare, en el cas de Maria aquest arriba a la seua plenitud: haurà d’associar-se al lliurament que Jesús va fer de si mateix al Pare per salvar tota la humanitat. Però, si tot sacrifici és fecund perquè és el camí que condueix a la vertadera Vida, el de Maria s’ha convertit en el més fecund: per la Creu, Crist ha arribat a ser «llum per il·luminar les nacions i glòria del seu poble Israel» (Lc 2,32) i, per l’espasa que ha traspassat el seu cor, a Maria la «felicitaran totes les generacions» (Lc 1,48).
En la festa de la Presentació del Senyor, celebrem també la Jornada de la Vida Consagrada. Els qui s’han consagrat a Déu li han entregat totalment la seua vida i la seua persona. Si creiem que l’Església s’edifica pel lliurament de cadascun dels batejats a la seua missió, demanem que no li falte mai el testimoniatge dels qui s’han entregat totalment a Déu, perquè sense ell l’Església s’empobreix i perd fecunditat apostòlica.
