Estimats germans i germanes,
Bon dia,
Avui, primer de maig, celebrem Sant Josep Obrer i iniciem el mes tradicionalment dedicat a la Mare de Déu. En aquesta trobada nostra voldria centrar-me en aquestes dues figures tan importants en la vida de Jesús, de l´Església i de la nostra personal, amb dues reflexions breus: la primera sobre el treball, i la segona sobre la contemplació de Jesús.
1. A l´Evangeli de Sant Mateu, en un dels moments en què Jesús torna a la seva terra, a Natzaret, i parla a la sinagoga, es destaca la sorpresa dels seus convilatans per la seva saviesa, i la pregunta que es fan és: «Aquest, no és el fill del fuster?» (13,55). Jesús entra en la nostra història, ve enmig nostre naixent de Maria per obra de Déu, però amb la presència de sant Josep, el pare legal que el custodia i li ensenya el seu treball. Jesús neix i viu en una família, en la Familia santa, aprenent l´ofici de sant Josep, el fuster, al taller de Natzaret, compartint el compromís, l´esforç, la satisfacció i les dificultats de cada dia.
Això ens recorda la importància i la dignitat del treball. El llibre del Gènesi narra que Déu va crear l´home i la dona i els va confiar la tasca d´omplir la terra i dominar-la, que no vol dir explotar-la, sinó conrear-la i guardar-la, tenir-ne cura amb el seu treball (cf. Gn 1,28; 2,15). El treball forma part del pla d´amor de Déu; nosaltres som cridats a conrear i guardar tots els béns de la creacio i d´aquesta manera participar en l´obra de la creació! El treball és un element fonamental per a la dignitat d´una persona. El treball, per posar un exemple, ens ungeix de dignitat, ens omple de dignitat, ens fa semblants a Déu, que ha treballat i treballa, actua sempre (cf. Gv 5,17); ens dóna la capacitat de mantenir-nos a nosaltres mateixos, les nostres famílies, de contribuir al creixement del nostre país. I en aquest punt penso en la dificultat que, en alguns països, troba avui el món del treball i de l´empresa; penso en tots aquells, no sols els joves, que estan sense feina, moltes vegades per raó d´una concepció purament econòmica de la societat, que cerca el profit egoista, fora dels paràmetres de la justícia social.
Vull fer extensiva a tothom la invitació a la solidaritat, i als responsables polítics demano que facin tot el que sigui possible per a donar un nou impuls a l´ocupació; això és el que significa preocupar-se per la dignitat de la persona; però sobretot voldria demanar que no perdeu l´esperança; fins i tot sant Josep va tenir moments difícils, però mai no va perdre la fe i va saber superar-los, amb la certesa que Déu no ens abandona. I després us parlaria sobretot a vosaltres, joves: esforceu-vos en les vostres obligacions diàries, en l´estudi, en el treball, en les relacions d´amistat, en l´ajut als altres, el vostre futur també depèn de com sapigueu viure aquests anys preciosos de la vida. No tingueu por del compromís, del sacrifici, i no mireu el futur amb temor; mantingueu viva l´esperança: és sempre una llum a l´horitzó.
Afegeixo una reflexió sobre una altra situació particular de treball que em preocupa: em refereixo a allò que podríem definir com el «treball esclau», el treball que esclavitza. Quantes persones arreu del món són víctimes d´aquest tipus d´esclavitud, en què és la persona qui serveix el treball, quan ha de ser el treball qui ofereixi un servei a les persones perquè tenen dignitat. Demano als germans i germanes en la fe i a tots els homes i dones de bona voluntat que es manifestin amb decisió contra el tràfic de persones, dins el qual es troba el «treball esclau».
2. Pel que fa a la segona reflexió: en el silenci de l´activitat diària, sant Josep, juntament amb Maria, tenen un únic centre comú d´atenció: Jesús. Ells van acompanyar i custodiar, amb decisió i tendresa, el creixement del Fill de Déu fet home per nosaltres, reflexionant sobre tot allò que passava. A l´Evangeli, sant Lluc destaca dues vegades l´actitud de Maria, que era la mateixa que tenia sant Josep: «Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava» (2,19.51). Per escoltar el Senyor cal aprendre a comtemplar-lo, a percebre la seva presència constant en la nostra vida; cal aturar-se a dialogar amb ell, donar-li espai amb la pregària. Cadascun de nosaltres, fins i tot vosaltres, nens, nenes i joves, tan nombrosos aquest matí, us hauríeu de preguntar: quin espai dono al Senyor? M´aturo a dialogar amb ell? Des que érem petits, els nostres pares ens han acostumat a començar i acabar la jornada amb una pregària, per a ensenyar-nos a sentir que l´amistat i l´amor de Déu ens acompanyen. Recordem-nos més del Senyor en la nostra activitat diària!
I en aquest mes de maig voldria destacar la importància i la bellesa de la pregària del sant rosari. Amb la recitació de l´avemaria som conduïts a contemplar els misteris de Jesús, a reflexionar sobre els moments centrals de la seva vida, per tal que, com per a Maria i per a sant Josep, ell sigui el centre dels nostres pensaments, de la nostra atenció i de les nostres accions. Seria bonic si, sobretot en aquest mes de maig, es recités juntament amb la família, amb els amics, a la parròquia, el sant rosari o alguna pregària a Jesús i a la Mare de Déu! La pregària feta junts és un moment preciós per a fer encara més forta la vida familiar, l´amistat! Aprenguem a pregar més en família i com a família!
Estimats germans i germanes, demanem a sant Josep i a la Mare de Déu que ens ensenyin a ser fidels en les nostres obligacions quotidianes, a viure la nostra fe en les accions de cada dia i a donar més espai al Senyor en la nostra vida, a aturar-nos per a contemplar el seu rostre. Gràcies.
