Data: 31 de maig de 2026
Avui l’Església celebra la jornada Pro Orantibus dedicada a pregar per les vocacions a la vida contemplativa. El lema escollit per aquest any és: «Per qui ets?». La vida contemplativa, la vida consagrada, la vida de tot cristià és una vida per l’Altre i per als altres. Implica això una renúncia a posar les nostres prioritats per davant de la prioritat de Déu. La nostra és sempre una prioritat per a Déu, una prioritat per l’amor que venint de Déu ens cal retornar-li i fer-lo arribar també als nostres germans i germanes.
Viure una vida des de la consagració i especialment si és viscuda per a dedicar-la a la pregària, al contacte amb la Paraula, al treball i a la vida comunitària, és donar prioritat a Déu. No és aquesta una opció que ens limiti o coarti la llibertat, ans al contrari, és una opció de vida alliberadora perquè Crist és la veritat que ens fa vertaderament lliures. Com diem els bisbes de la Comissió de Vida Consagrada de la CEE en el nostre missatge per aquesta jornada: «la vida contemplativa recorda a tota l’Església que la pregunta decisiva no és només què podem fer i esperar, sinó també, i sobretot, per qui som, vivim i actuem, per qui alcem la mirada.»
Tenim en la nostra diòcesi diverses comunitats contemplatives: cistercencs a Solius, carmelites a Olot i a Banyoles, clarisses a Vilobí i benedictines a Sant Daniel a Girona. D’altres comunitats lamentablement han anat desapareixent en els darrers anys per l’envelliment dels seus membres i la impossibilitat de mantenir oberts els monestirs. Cada comunitat perduda és una pèrdua per al conjunt de l’Església. Són molts els que diuen que admiren la vida contemplativa, però són pocs els que reuneixen el coratge d’incorporar-s’hi. La vida contemplativa està en crisi? Certament hi està, malgrat les noves comunitats que sorgeixen i un lent despertar de l’espiritualitat en els joves. Cal que la vida contemplativa retrobi el seu paper en l’Església com a allò que ha de ser, la porció del poble de Déu que alça la mirada al Senyor i que amb la seva pregària es fa present en la realitat eclesial d’avui. Els diversos carismes han de seguir responent a allò que Déu ens demana avui, mantenint sempre i per damunt de tot la fidelitat als seus orígens i a la seva tradició.
Tan sols des de l’autenticitat i la fidelitat podrem respondre a allò que l’Església demana avui als contemplatius. La centralitat de la Paraula, la litúrgia viscuda acuradament, una vida senzilla viscuda en comunitat i la mirada posada en el Regne; han estat i segueixen essent els elements claus de la vida contemplativa. «Estar arrelats en Crist. Només així, de fet, podran complir la missió de manera fecunda, vivint la vocació com a part de la meravellosa aventura de seguir més de prop a Jesús.» (Perfectae caritatis, 1).
