Data: 24 d’abril de 2022
Sempre pot aparèixer la qüestió del precepte d’oir missa el diumenge, dia del Senyor, i les solemnitats en què l’Església ens prescriu tal precepte. Certament, això del «precepte» costa d’entendre, i encara més quan es tracta de la celebració de la missa, essent aquesta una trobada joiosa dels fills de Déu, els quals han rebut el do de la llibertat. Per què l’Església —que és mare— ens demana que celebrem el diumenge? Són tan importants el diumenge i l’Eucaristia en aquest dia per a fer-ne objecte d’un precepte? Ja sabem que això de donar preceptes no està de moda. Som en un temps de subjectivismes, en què predominen els drets sobre els deures —encara que les normatives dels estats són cada vegades més intrusives en la vida privada de les persones—. Tanmateix, avui es remarca la llibertat a partir del que em plau o no em plau, encara que sigui per raons molt superficials. No som en temps de preceptes!
El pensament de l’Església és clar: «La celebració dominical del dia i de l’Eucaristia del Senyor és al cor de la vida de l’Església. El diumenge en què se celebra el misteri pasqual, per tradició apostòlica, ha de ser observat a tota l’Església, com a festa primordial de precepte» (Catecisme de l’Església catòlica, 2177). I aquest pensament no canvia ni canviarà, perquè en la consciència de l’Església la missa dominical és el cor de la vida de la comunitat i de tots i cada un dels cristians.
Lamentablement, són molts els factors de l’afebliment de la de fe del poble cristià en aquesta terra nostra. Molts i diversos, tant des de dintre la comunitat eclesial com des de fora. La pèrdua de la celebració dominical de tants cristians, amb la fal·làcia que el més important no és la missa sinó les obres, és una de les causes de la pèrdua d’identitat cristiana. El cor en un organisme viu, encara que no aporti res directament, té la funció de possibilitar que totes les cèl·lules que el configuren tinguin vida. Oblidar la missa dominical significa apartar-se de la font de la vida cristiana, que no és altra que Crist viu entre nosaltres, enmig de la comunitat cristiana, el qual se’ns dona en el memorial del seu misteri pasqual.
Recuperar el diumenge, amb la redescoberta que és el dia del Senyor i que aquest dia té com a centre la missa dominical, és una de les claus indispensables per a la vida autèntica de les nostres comunitats i parròquies. La identitat que ens configura no ens ve solament de la nostra trobada, sinó de la presència de Crist ressuscitat enmig nostre.
