Data: 26 de setembre de 2021
El nostre camí sinodal en la fase dels «grups sinodals» enfila el seu darrer tram. Tenim al davant uns mesos en què fitarem l’Església i la nostra missió. És un moment de gran importància, en el qual encarem qui som i quina és la nostra missió. Les aportacions que faran els grups seran la base per al document que es treballarà amb l’objectiu de fer el discerniment eclesial, a la llum de la Paraula i de l’Esperit Sant, en l’assemblea sinodal. Això que he recordat, encara que hagi esta dit moltes vegades, no ho podem oblidar mai per a no perdre la brúixola del nostre itinerari sinodal, del nostre caminar junts com a deixebles de Crist, membres de la seva Església.
Amb nou alè, doncs, hem de reprendre el nostre camí —per a alguns, en el començament del nou curs; per a d’altres, després de la parada dels grups o del treball a mig gas, a causa de la pandèmia del Covid-19—; un nou alè que ens ha de dur a la meta proposada: prendre consciència de qui som, els cristians, enmig del món, i quines són les noves vies que l’Esperit vol obrir entre nosaltres, a fi de portar l’Evangeli als pobres.
El nostre camí sinodal es troba amb el camí que convida a fer el sant pare Francesc a tota l’Església per a la preparació del Sínode de Bisbes de l’octubre del 2023 a Roma. Ell vol que totes les Esglésies d’arreu del món aportin la seva reflexió, pregària, escolta, diàleg i discerniment sobre la sinodalitat eclesial. Per al Papa aquest camí que ens invita a realitzar no consisteix a omplir fulls i produir documents, sinó a «fer que germinin somnis, suscitar profecies i visions, fer florir esperances, estimular la confiança, embenar ferides, entreteixir relacions, ressuscitar una aurora d’esperança, aprendre els uns dels altres, i crear un imaginari positiu que il·lumini les ments, enardeixi els cors, doni força a les mans».
De manera providencial, en la nostra darrera etapa dels grups sinodals, el tema que ens ocupa és el mateix que ens demana el Sant Pare per al camí del Sínode de Bisbes. Certament que tots els àmbits de comunió, tant diocesans com parroquials, així com els de la vida religiosa, han de fer aquest tram del trajecte amb els grups sinodals d’arreu del bisbat. Les aportacions de tots enriquiran, encara més, els dos camins sinodals; els quals no deixen de ser el mateix camí, perquè és el de l’Església una i única, en la seva universalitat i en la seva particularitat de l’Església diocesana.
