Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui, 19 de març, celebrem la festa solemne de sant Josep, espòs de Maria i patró de l’Església universal. Dediquem, doncs, aquesta catequesi a ell, que mereix tot el nostre reconeixement i la nostra devoció per tal com va saber custodiar la Verge Santa i el Fill Jesús. Ser custodi és la característica de Josep: és la seva gran missió, ser custodi.
Avui voldria reprendre el tema de la custòdia a partir d’una perspectiva particular: la perspectiva educativa . Mirem Josep com el model de l’educador, que custodia i acompanya Jesús en el seu camí de creixement «en edat i saviesa, i Déu li havia donat el seu favor» , com diu l’Evangeli. No era el pare de Jesús: el pare de Jesús era Déu, però ell feia de papa de Jesús, feia de pare a Jesús, per fer-lo créixer. I com el va fer créixer? En saviesa, edat i gràcia.
Partim de l’ edat , que és la dimensió més natural, el creixement físic i psicològic. Josep, juntament amb Maria, va tenir cura de Jesús sobretot des d’aquest punt de vista, és a dir, el va «fer gran», preocupant-se que no li manqués el necessari per a un desenvolupament sa. No oblidem que la custòdia fidel de la vida de l’Infant va comportar fins i tot la fugida a Egipte, la dura experiència de viure com a refugiat —Josep va ser un refugiat, amb Maria i Jesús— per escapar de l’amenaça d’Herodes. Després, un cop retornat a la seva pàtria es va establir a Natzaret, durant tot el llarg període de la vida de Jesús amb la seva família. En aquells anys Josep va ensenyar a Jesús fins i tot el seu ofici, i Jesús va aprendre a fer de fuster amb el seu pare Josep. Així Josep va fer gran Jesús.
Passem a la segona dimensió de l’educació, que és la de la saviesa . Josep va ser per a Jesús exemple i mestre d’aquesta saviesa, que es nodreix de la Paraula de Déu. Ens podem imaginar com devia educar Josep el petit Jesús a escoltar les Sagrades Escriptures, sobretot acompanyant-lo els dissabtes a la sinagoga de Natzaret. I Josep l’acompanyava perquè Jesús escoltés la Paraula de Déu a la sinagoga.
I finalment, la dimensió de la gràcia . Diu sempre sant Lluc, quan es refereix a Jesús: «Déu li havia donat el seu favor» (2,40). Aquí, certament, la part reservada a sant Josep és més limitada respecte als àmbits de l’edat i de la saviesa. Però seria un error greu pensar que un pare i una mare no poden fer res per educar els fills perquè creixin en la gràcia de Déu. Créixer en edat, créixer en saviesa, créixer en gràcia: aquest és el treball que va fer Josep amb Jesús, fer-lo créixer en aquestes tres dimensions, ajudar-lo a créixer.
Estimats germans i germanes, la missió de sant Josep és certament única i irrepetible, perquè Jesús és absolutament únic. Però en la seva manera de custodiar Jesús, educant-lo en el seu creixement en edat, saviesa i gràcia, és model per a cada educador, en particular per a cada pare. Sant Josep és el model d’educador i de papa, de pare. Encomano, doncs, a la seva protecció tots les progenitors, els sacerdots —que són pares— i aquells que tenen un paper educatiu en l’Església i en la societat. De manera especial, voldria saludar avui, dia del pare, tots els progenitors, tots els papes: us saludo de cor! A veure: hi ha algun papa a la plaça? Alceu la mà, els papes! Felicitats, felicitats en el vostre dia! Demano per vosaltres la gràcia de ser sempre molt propers als vostres fills, deixant-los créixer, però propers, propers! Ells tenen necessitat de vosaltres, de la vostra presència, de la vostra proximitat, del vostre amor. Sigueu per a ells com sant Josep: custodis del seu creixement en edat, saviesa i gràcia. Custodieu el seu camí; eduqueu-los, i camineu amb ells. I amb aquesta proximitat sereu veritables educadors. Gràcies per tot el que feu pels vostres fills: gràcies. Moltes felicitats, i bona festa del pare a tots els papes que hi ha aquí, a tots els papes. Que sant Josep us beneeixi i us acompanyi. Alguns de nosaltres hem perdut el nostre papa, se n’ha anat, el Senyor l’ha cridat; n’hi ha molts en aquesta plaça que ja no tenen el pare. Podem pregar per tots els papes del món, pels papes vius i pels que són difunts, i pels nostres, i podem fer-ho junts, cadascú recordant el seu pare, tant si és viu com si és mort. I preguem al gran Papa de tots nosaltres, el Pare. Un parenostre pels nostres pares: Pare nostre…
Moltes felicitats als papes!
