Benvolguts germans i germanes, Avui vull detenir-me a parlar de la figura del meu predecessor sant Pius X, de qui dissabte vinent se celebra la memòria litúrgica, subratllant alguns trets que poden resultar útils també per als pastors i fidels de la nostra època. Giuseppe Sarto (aquest era el seu nom) va néixer en Riese (Treviso) el 1835, de família camperola. Després dels estudis al Seminari de Pàdua va ser ordenat sacerdot als 23 anys. Primer va ser vicari parroquial a Tombolo, després rector a Salzano, després canonge de la catedral de Treviso amb el càrrec de canceller episcopal i director espiritual del Seminari diocesà. En aquests anys de rica i generosa experiència pastoral, el futur romà Pontífex va mostrar un amor profund a Crist i a lEsglésia, la humilitat, la senzillesa i la gran caritat envers els més necessitats, que van ser característiques de tota la seva vida. El 1884 va ser nomenat bisbe de Màntua, i el 1893, patriarca de Venècia. El 4 dagost de 1903 va ser elegit Papa, ministeri que va acceptar amb dubtes, perquè considerava que no estava a laltura duna tasca tan elevada. El pontificat de sant Pius X va deixar una empremta indeleble en la història de lEsglésia i es va caracteritzar per un notable esforç de reforma, sintetitzada en el lema «Instaurare omnia in Christo» Renovar-ho tot en Crist. En efecte, les seves intervencions van comprendre els diferents àmbits eclesials. Des del començament es va dedicar a la reorganització de la cúria romana; després va engegar els treballs de redacció del Codi de dret canònic, que va ser promulgat pel seu successor Benet XV. Va promoure també la revisió dels estudis i de litinerari de formació dels futurs sacerdots, fundant així mateix diversos seminaris regionals, dotats de bones biblioteques i de professors preparats. Un altre àmbit important va ser el de la formació doctrinal del poble de Déu. Ja en els seus anys de rector ell mateix havia redactat un catecisme i durant lepiscopat a Màntua havia treballat a fi que sarribés a un catecisme únic, si no universal, almenys italià. Com a autèntic pastor havia comprès que la situació de lèpoca, entre daltres coses pel fenomen de lemigració, feia necessari un catecisme al qual cada fidel pogués referir-se independentment del lloc i de les circumstàncies de la vida. Com a romà Pontífex va preparar un text de doctrina cristiana per a la diòcesi de Roma, que es va difondre a tot Itàlia i al món. Aquest catecisme, anomenat «de Pius X», va ser per a molts una guia segura a lhora daprendre les veritats de la fe, pel seu llenguatge senzill, clar i precís, i per leficàcia expositiva que tenia. Va dedicar molta atenció a la reforma de la litúrgia, en particular de la música sagrada, per a portar els fidels a una vida de pregària més profunda i a una participació més plena en els sagraments. En el motu proprio Tra le sollecitudini , de 1903, primer any del seu Pontificat, afirma que el veritable esperit cristià té la font primera i indispensable en la participació activa en els sagrats misteris i en la pregària pública i solemne de lEsglésia (cf. ASS 36 [1903] 531). Per això va recomanar apropar-se sovint als sagraments, afavorint la recepció diària de la sagrada comunió, ben preparats, i anticipant oportunament la primera comunió dels nens als set anys dedat, «quan el nen comença a tenir ús de raó» (cf. S. Congr. de Sacramentis, decret Quam singulari: AAS 2 [1910] 582). Fidel a la tasca de confirmar els germans en la fe, sant Pius X, davant algunes tendències que es van manifestar en làmbit teològic al final del segle XIX i al començament del segle XX, va intervenir amb decisió, condemnant el «modernisme», per defensar els fidels de concepcions errònies i promoure un aprofundiment científic de la Revelació dacord amb la tradició de lEsglésia. El 7 de maig de 1909, amb la carta apostòlica Vinea electa , va fundar lInstitut Pontifici Bíblic. La guerra va entenebrir els últims mesos de la seva vida. La crida als catòlics del món, feta el 2 dagost de 1914, per expressar «el dolor profund» de lhora present, va ser el crit de sofriment del pare que veu que els seus fills senfronten els uns contra els altres. Va morir poc després, el 20 dagost, i la seva fama de santedat va començar a difondres de seguida entre el poble cristià. Benvolguts germans i germanes, sant Pius X ens ensenya a tots que a la base de la nostra acció apostòlica, en els diferents camps en què actuem, sempre hi ha dhaver una íntima unió personal amb Crist, que cal cultivar i fer créixer dia rere dia. Aquest és el nucli de tot el seu ensenyament, de tot el seu compromís pastoral. Només si estem enamorats del Senyor serem capaços de portar els homes a Déu i obrir-los al seu amor misericordiós, i daquesta manera obrir el món a la misericòrdia de Déu.
