Data: 10 d’agost de 2025
Estimats germans i germanes:
Aquest dilluns celebrem la festivitat de Santa Clara d’Assís, “serventa de Crist, petita planta del nostre pare Francesc”, com li agradava definir-se a ella mateixa. Des de molt petita, Santa Clara, cofundadora de les Germanes Clarisses pobres i primera abadessa de Sant Damià, va voler viure segons el Sant Evangeli, entregada sense mesura a l’amor de la seva vida, Jesús de Natzaret.
Durant una audiència general de setembre de 2010, el Papa Benet XVI va revelar que per a Clara, sobretot al principi de la seva experiència religiosa, Francesc d’Assís “no només va ser un mestre del qual seguir-ne les experiències”, sinó també “un amic fratern”. Va ser la primera dona en la història de l’Església que va compondre una Regla escrita, sotmesa a l’aprovació del Papa, “perquè el carisma de Francesc d’Assís es conservés en totes les comunitats femenines que ja s’anaven fundant en gran nombre en el seu temps i que desitjaven inspirar-se en l’exemple de Francesc i de Clara”.
El seu lema, Pau i Bé, ho inunda tot; així com el seu carisma, centrat en l’amor a Crist i, des d’Ell, a la seva pobresa, obediència i castedat com expressió de llibertat i entrega. Santa Clara va suportar el pes de la malaltia durant 27 anys, que va passar al convent de Sant Damià, on va morir després d’aguantar de manera estoica el sofriment. Sense queixar-se, sense cessar en l’oració, sense deixar-li pas a la lamentació: “Des que em vaig dedicar a pensar i meditar en la Passió i la Mort del Nostre Senyor Jesucrist, ja els mals i sofriments no em desanimen sense que em consolin”, confessava.
La seva figura, treballada a base d’amor i fe, ha de ser un exemple per a tots nosaltres, tan acostumats a pensar en el nostre sentir, en el nostre patiment, en el nostre dolor. I ella ens ensenya a situar, per damunt de tot, a Crist; a deixar de costat el jo per ser autènticament Ell. Santa Clara, avui i sempre, pregueu per nosaltres!
