Benvolguts germans i germanes,

Avui comença la Setmana de pregària per la unitat dels cristians que, des de fa més d´un segle, celebren cada any els cristians de totes les Esglésies i comunitats eclesials, per a invocar el do extraordinari pel qual el Senyor Jesús va pregar durant l´últim sopar, abans de la seva passió: «Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m´has enviat» (Jn 17, 21). La celebració de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians va ser introduïda l´any 1908 pel pare Paul Wattson, fundador d´una comunitat religiosa anglicana que posteriorment va entrar a l´Església catòlica. La iniciativa va rebre la benedicció del papa sant Pius X i va ser promoguda pel papa Benet XV, el qual va impulsar-ne la celebració en tota l´Església catòlica amb el Breve Romanorum Pontificum, de 25 de febrer de 1916.

L´octavari de pregària va ser desenvolupat i perfeccionat en la dècada de 1930 per l´abat Paul Couturier de Lió, que va sostenir la pregària «per la unitat de l´Església tal com ho vol Crist i d´acord amb els instruments que ell vol». En els seus últims escrits, l´abat Couturier veu aquesta Setmana com un mitjà que permet que la pregària universal de Crist «entri i penetri en tot el cos cristià»; aquesta oració ha de créixer fins convertir-se en «un crit immens, unànime, de tot el poble de Déu», que demana a Déu aquest gran do. I precisament en la Setmana de pregària per la unitat dels cristians troba cada any una de les manifestacions més eficaces l´impuls donat pel concili Vaticà II a la recerca de la comunió plena entre tots els deixebles de Crist. Aquesta cita espiritual, que uneix els cristians de totes les tradicions, ens fa més conscients del fet que la unitat cap a la qual tendim no podrà ser només resultat dels nostres esforços, sinó que serà més aviat un do rebut de dalt, que cal invocar sempre.

Cada any s´encarrega de preparar els materials per a la Setmana de pregària un grup ecumènic d´una regió diferent del món. Vull comentar aquest fet. Enguany, els textos van ser proposats per un grup mixt compost per representants de l´Església catòlica i del Consell ecumènic polonès, que comprèn diferents Esglésies i comunitats eclesials d´aquest país. La documentació va ser revisada després per un comitè compost per membres del Consell pontifici per a la promoció de la unitat dels cristians i de la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial d´Esglésies. També aquest treball, realitzat en col·laboració en dues etapes, és un signe del desig d´unitat que anima els cristians i de la convicció que la pregària és el camí principal per aconseguir la comunió plena, perquè caminant units cap al Senyor caminem cap a la unitat. El tema de la Setmana d´aquest any -com hem escoltat- està tret de la primera carta als Corintis: «Tots serem transformats per la victòria de Jesucrist, el nostre Senyor» (cf. 1Co 15,51-58), la seva victòria ens transformarà. I aquest tema va ser suggerit per l´ampli grup ecumènic polonès que he citat, el qual, reflexionant sobre la seva experiència com a nació, va voler subratllar la gran força amb què la fe cristiana se sosté enmig de proves i dificultats, com les que han caracteritzat la història de Polònia. Després de llargs debats es va elegir un tema centrat en el poder transformador de la fe en Crist, especialment a la llum de la importància que aquesta fe revesteix per a la nostra pregària en favor de la unitat visible de l´Església, cos de Crist. Aquesta reflexió es va inspirar en les paraules de sant Pau, el qual, dirigint-se a l´Església de Corint, parla de l´índole temporal de tot allò que pertany a la nostra vida present, marcada també per l´experiència de «derrota» del pecat i de la mort, enfront del que ens porta la «victòria» de Crist sobre el pecat i sobre la mort en el seu Misteri pasqual.

La història particular de la nació polonesa, que va conèixer períodes de convivència democràtica i de llibertat religiosa, com en el segle XVI, en els últims segles ha estat marcada per invasions i derrotes, però també per la lluita constant contra l´opressió i per la set de llibertat. Tot això va induir el grup ecumènic a reflexionar de manera més profunda en el significat veritable de victòria -què és la victòria- i de derrota. Pel que fa a la «victòria» entesa de manera triomfalista, Crist ens suggereix un camí molt diferent, que no passa pel poder i la potència. De fet, afirma: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots» (Mc 9, 35). Crist parla d´una victòria a través de l´amor que pateix, a través del servei recíproc, l´ajuda, la nova esperança i el consol concret oferts als últims, als oblidats, als exclosos. Per a tots els cristians la més alta expressió d´aquest humil servei és Jesucrist mateix, el do total que fa d´ell mateix, la victòria del seu amor sobre la mort, a la creu, que resplendeix en la llum del matí de Pasqua. Nosaltres podem participar en aquesta «victòria» transformadora si ens deixem transformar per Déu, només si fem una conversió de la nostra vida, i la transformació es realitza en forma de conversió. Per aquest motiu el grup ecumènic polonès va considerar especialment adequades per al tema de la seva meditació les paraules de sant Pau: «Tots serem transformats per la victòria de Jesucrist, el nostre Senyor» (cf. 1Co 15,51-58).

La unitat plena i visible dels cristians a què aspirem exigeix que ens deixem transformar i conformar, de manera cada vegada més perfecta, a imatge de Crist. La unitat per la qual preguem requereix una conversió interior, tant comú com personal. No es tracta simplement de cordialitat o de cooperació; cal enfortir la nostra fe en Déu, en el Déu de Jesucrist, que ens va parlar i es va fer un de nosaltres; cal entrar en la nova vida en Crist, que és la nostra victòria vertadera i definitiva; és necessari obrir-se els uns als altres, captant tots els elements d´unitat que Déu ha conservat per a nosaltres i que ens dóna novament de manera constant; cal sentir la urgència de donar testimoniatge del Déu viu, que es va fer conèixer en Crist a l´home del nostre temps.
El concili Vaticà II va posar la recerca ecumènica al centre de la vida i de l´acció de l´Església: «Aquest sant Concili exhorta tots els fidels catòlics a participar amb interès en l´obra de l´ecumenisme, dòcils als signes dels temps» (Unitatis redintegratio, 4). El beat Joan Pau II va posar en relleu l´índole essencial d´aquest compromís, dient: «Aquesta unitat, que el Senyor va donar a la seva Església i en la qual vol abraçar tothom, no és accessòria, sinó que es troba en el centre mateix de la seva obra. No equival a un atribut secundari de la comunitat dels seus deixebles. Pertany, en canvi, a l´essència de la comunitat mateixa» (Encíclica Ut unum sint, 9). Així doncs, la tasca ecumènica és una responsabilitat de tota l´Església i de tots els batejats, que han de fer créixer la comunió parcial ja existent entre els cristians fins a la comunió plena en la veritat i en la caritat. Per tant, la pregària per la unitat no es limita a aquesta Setmana de pregària, sinó que ha de formar part de la nostra pregària, de la vida de pregària de tots els cristians, a tot arreu i en tots els temps, especialment quan persones de tradicions diverses es troben i treballen juntes per la victòria, en Crist, sobretot el que és pecat, mal, injustícia i violació de la dignitat de l´home.
Des que va néixer el moviment ecumènic modern, fa més d´un segle, sempre hi ha hagut una consciència clara que la manca d´unitat entre els cristians impedeix un anunci més eficaç de l´evangeli, perquè posa en perill la nostra credibilitat. Com podem donar un testimoni convincent si estem dividits? Certament, pel que fa a les veritats fonamentals de la fe, ens uneix molt més que no pas ens divideix. Però les divisions existeixen, i afecten també diverses qüestions pràctiques i ètiques, suscitant confusió i desconfiança, debilitant la nostra capacitat de transmetre la Paraula salvadora de Crist. En aquest sentit, hem de recordar les paraules del beat Joan Pau II, el qual en la seva encíclica Ut unum sint parla del dany causat al testimoniatge cristià i a l´anunci de l´evangeli per la manca d´unitat (cf. n. 98-99). Aquest és un gran desafiament per a la nova evangelització, que pot ser més fructuosa si tots els cristians anuncien plegats la veritat de l´evangeli de Jesucrist i donen una resposta comuna a la set espiritual dels nostres temps.

El camí de l´Església, com el dels pobles, és a les mans de Crist ressuscitat, victoriós sobre la mort i sobre la injustícia que ell va suportar i va patir en nom de tots. Ell ens fa partícips de la seva victòria. Només ell és capaç de transformar-nos i canviar-nos, de febles i vacil·lants, en forts i valents per obrar el bé. Només ell pot salvar-nos de les conseqüències negatives de les nostres divisions.

Estimats germans i germanes, us invito a tots a unir-vos en pregària de manera més intensa durant aquesta Setmana per la unitat, perquè augmenti el testimoni comú, la solidaritat i la col·laboració entre els cristians, esperant el dia gloriós en què podrem professar plegats la fe transmesa pels Apòstols i celebrar plegats els sagraments de la nostra transformació en Crist. Gràcies.