Benvolguts germans i germanes, bon dia!
Hem escoltat el text bíblic que enguany guia la reflexió en la Setmana de pregària per a la unitat dels cristians, que se celebra del 18 al 25 de gener: aquesta setmana. El missatge de la Primera carta de sant Pere ha estat escollit per un grup ecumènic de Letònia, encarregat pel Consell ecumènic de les Esglésies i pel Consell pontifici per a la promoció de la unitat dels cristians.
Al centre de la Catedral luterana de Riga hi ha una pica baptismal del segle XII, el temps en què Letònia va ser evangelitzada per sant Meinard. Aquesta font és un signe eloqüent d’un únic origen de la fe reconeguda per tots els cristians de Letònia, catòlics, luterans i ortodoxos. Aquest origen és el nostre baptisme comú. El Concili Vaticà II afirma que «el baptisme, per tant, constitueix un vincle sacramental poderós de la unitat entre tots els qui amb ell s’han regenerat» ( Unitatis redintegratio , 22). La Primera carta de Pere està adreçada a la primera generació de cristians per a fer-los conscients del do rebut amb el baptisme i de les exigències que comporta. També nosaltres, en aquesta Setmana de pregària, som convidats a redescobrir tot això, i a fer-ho junts, anant més enllà de les nostres divisions.
En primer lloc, compartir el baptisme significa que tots som pecadors i tenim necessitat de ser salvats, redimits, alliberats del mal. Aquest és l’aspecte negatiu, que la Primera carta de Pere anomena tenebres quan diu: «[Déu] us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.» Aquesta és l’experiència de la mort, que Crist ha fet seva i que és simbolitzada en el baptisme a ser submergits en l’aigua, i a la qual segueix el ressorgir, símbol de la resurrecció a la nova vida en Crist. Quan nosaltres, cristians, diem que compartim un sol baptisme, afirmem que tots nosaltres —catòlics, protestants i ortodoxos— compartim l’experiència d’estar cridats de les tenebres despietades i alienants a l’encontre amb el Déu viu, ple de misericòrdia. Tots, de fet, desgraciadament, experimentem l’egoisme, que genera divisió, tancament, menyspreu. Tornar a partir del baptisme vol dir retrobar la font de la misericòrdia, font d’esperança per a tots, perquè ningú no està exclòs de la misericòrdia de Déu.
Compartir aquesta gràcia crea un vincle indissoluble entre nosaltres, els cristians, així que, en virtut del baptisme, podem considerar-nos tots realment humans. Som realment poble sant de Déu, encara que, per raó dels nostres pecats, no som encara un poble plenament unit. La misericòrdia de Déu, que actua en el baptisme, és més forta que les nostres divisions. En la mesura que acollim la gràcia de la misericòrdia, ens tornem cada vegada més plenament poble de Déu, i també arribem a ser capaços d’anunciar a tots les seves obres meravelloses, precisament a partir d’un testimoniatge d’unitat senzill i fraternal. Nosaltres cristians podem anunciar a tots la força de l’Evangeli comprometent-nos a compartir les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Aquest és el testimoniatge concret d’unitat entre nosaltres, cristians: protestants, ortodoxos i catòlics.
En conclusió, benvolguts germans i germanes, tots nosaltres, cristians, per la gràcia del baptisme, hem obtingut la misericòrdia de Déu i hem estat acollits en el seu poble. Tots, catòlics, ortodoxos i protestants, formem un sacerdoci reial i una nació santa. Això significa que tenim una missió comuna, que és la de transmetre la misericòrdia rebuda als altres, començant pels més pobres i abandonats. Durant aquesta Setmana de Pregària, preguem perquè tots nosaltres, deixebles de Crist, trobem la manera de col·laborar junts per a portar la misericòrdia del Pare arreu de la terra.
