Data: 19 de juny de 2022
Aquest diumenge celebrem la solemnitat del Cos i de la Sang del Senyor. Jesús, la nit que havia de ser entregat, va fer per primera vegada allò que nosaltres fem quan ens apleguem per a la celebració de l’Eucaristia: agafà el pa i dient l’acció de gràcies el partí, el donà als seus deixebles i digué: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, per celebrar el meu memorial” (1Co 11,23-24). Quelcom semblant va fer amb el Calze ple de vi. Aquest gest del Senyor és un signe de generositat amb els seus deixebles, que ens ha de moure a l’agraïment pel regal que ens ha fet de la seua amistat, donant-se en el sagrament de l’Eucaristia i quedant-se amb nosaltres. Ho agraïm i ho proclamem, perquè els cristians mai podem deixar d’anunciar al món l’amor de Crist que es manifesta en aquest sagrament.
A l’Evangeli escoltem aquest any la narració de la multiplicació dels pans amb els quals el Senyor alimentà una gran gentada. Jesús mana als deixebles que donen de menjar a la gent. Ells es queden sorpresos: ¿qui són ells, que únicament tenen cinc pans i dos peixos per a donar menjar a tanta gent? Però el miracle es produeix: Jesús fa que allò que sembla poc es multiplique.
La festa del Corpus és també el dia en què els cristians fem la nostra aportació a Càritas. Per això avui ha de ressonar en els nostres cors d’una manera especial aquesta indicació del Senyor: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”. El Senyor ens invita a donar menjar i beure als famolencs i assedegats; a procurar dignitat al qui no té amb què vestir-se, o un lloc on dormir o ser enterrat dignament; a compartir els sofriments dels malalts i dels qui estan a la presó; a manifestar la nostra estima als altres pregant per ells; a acompanyar a les persones ensenyant a qui no sap, aconsellant a qui necessita una paraula de llum en la seua vida o corregint amb amor a aquells que per la seua forma de viure es fan mal a si mateixos o als altres; a perdonar les ofenses; a suportar amb paciència els defectes del proïsme. Els cristians ens acostem als qui viuen amb necessitats corporals i espirituals vivint i practicant les obres de misericòrdia.
Sovint, al igual que els deixebles de Jesús, també nosaltres podem pensar que les pobreses i necessitats del nostre món són més grans que les nostres possibilitats. No oblidem que és el Senyor qui fa que es multiplique el bé allí on es viuen actituds evangèliques. Jesús obra el prodigi d’augmentar el bé que fem, i allò que moltes vegades ens pot semblar impossible es fa realitat, perquè on es viu l’Evangeli es desperten actituds evangèliques en el cor de les persones.
Però la multiplicació dels pans també ens parla de l’aliment de vida eterna que és el mateix Crist. No sols ens acontentem d’ajudar a les persones en les seues necessitats. Volem que el món conega i estime a Jesús. Podem preguntar-nos: si tots el coneixerem i l’estimarem: ¿el nostre món no seria millor? ¿no ens estimaríem tots més? ¿no ens perdonaríem els uns als altres? ¿no ens ajudaríem amb més generositat? Jesús pot canviar el cor de les persones, i per això també pot canviar el nostre món. Els cristians hem de socórrer les necessitats espirituals i materials dels qui pateixen, sense oblidar que la necessitat més gran del nostre món és que els homes arriben a conèixer i estimar a Jesús. Ell és l’aliment de la vida eterna.
