Data: 15 de maig de 2022

El cant de l’al·leluia travessa tot el temps pasqual després del silenci quaresmal, i continua sempre viu en les celebracions cristianes. La nit de la Vetlla Pasqual i durant tota la cinquantena, lloem Déu, sobretot perquè ha ressuscitat Jesús d’entre els morts i l’ha assegut a la seva dreta, en la glòria eterna. El lloem pel seu Amor immens, per la seva misericòrdia que tot ho venç, fins la mateixa mort! Aquesta és la meravella més gran: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici” (Sl 117,22). Cantar o proclamar “al·leluia”, significa tenir consciència que Jesucrist ha vençut el mal, que està Ressuscitat, i que la nostra fe és la victòria que venç el món.

A les nostres celebracions litúrgiques hem mantingut del judaisme tres paraules molt usades: amén, hosanna i al·leluia. Al·leluia (Halleluyah, de l’hebreu  הַלְּלוּיָהּ), significa “Lloeu Déu!”, o també, “que Yahweh sigui lloat!”, i és una exclamació bíblica de joia, que el judaisme i el cristianisme hem adoptat per al seu ús litúrgic. A l’Antic Testament apareix en 21 ocasions en el llibre dels Salms i 1 vegada a Tobies 13,18. També la paraula “al·leluia” la trobem fins en 4 ocasions en el llibre de l’Apocalipsi, en el context de la descripció que Joan fa de la seva visió sobre la litúrgia celestial (cf. Ap 19,també amb Jesús, ja que la paraula “al·leluia” la trobem al Nou Testament, al llibre de l’Apocalipsi fins a 4 ocasions en el context de la descripció que sant Joan fa de la seva visió sobre la litúrgia celeste (cf. Ap 19,1-6).

Per a la majoria dels cristians, aquesta és la paraula més alegre que utilitzem per a lloar el Creador i la utilitzem molt en les celebracions. Pasqua s’identifica amb l’Al·leluia. Sant Agustí relaciona la litúrgia amb el temps celestial, dient que “els qui a la terra diuen ‘Amén’ per acceptar Déu plenament, en el cel diran ‘Al·leluia’ per acceptar Déu i per cantar la seva glòria i el seu poder”. Podem dir que els cristians som un poble que canta l’Al·leluia, que “canta i camina”, com proposa St. Agustí. Ell deia que cantar amb “alegria” és expressar el que un porta al cor i no es pot dir només amb paraules: “Canteu-li un càntic nou, canteu-lo amb mestratge” (cf. Sl 32,3). “Cantar Déu amb mestratge consisteix en això: cantar amb alegria. Què significa cantar amb alegria? Comprendre i no saber explicar amb paraules el que canta el cor. Aquells que canten durant la collita, o la verema, o durant qualsevol feina intensa, primer adverteixen el plaer provocat per les paraules del cant, però de seguida, quan l’emoció creix, senten que no poden expressar-la més amb paraules, i llavors es lliuren a la sola modulació de notes. Aquest cant l’anomenem amb ‘goig’. El goig és cert càntic o so amb el qual se significa que el cor ha donat a llum el que no pot expressar o dir” (Sermó I,8).

Pasqua ens recorda que la nostra vocació és d’estar sempre alegres, servir amb simplicitat de cor, ser humils i joiosos en tot… sempre disposats a trobar la part positiva, a estimar, sense males cares, o amb una cara de funeral, com diu el Papa Francesc. Hem de redescobrir què significa que ja “hem ressuscitat amb Crist” pel baptisme i que volem cercar sempre “allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu” (Col 3,1).