Data: 27 de març de 2022
Estimats diocesans,
L’evangelització és responsabilitat de tot cristià. Ja ha quedat enrere el temps en què es pensava que predicar l’Evangeli només era cosa dels bisbes o els sacerdots. Cada cristià, pel fet de ser-ho, ha de ser transmissor de la fe. L’arrel de l’enviament es troba al nostre baptisme. El dia que rebem les aigües del baptisme comencem a ser deixebles de Jesús. Però tot deixeble esdevé immediatament testimoni del que ha vist i sentit, d’allò que ha experimentat. És impossible haver trobat la llum i no voler-la compartir amb els altres; qui té el seu cor ple de joia, la contagia als altres; no es pot ser seguidor de Jesús i no explicar què s’ha experimentat. El papa Francesc diu sovint que tot deixeble és missioner: “en virtut del Baptisme rebut, cada membre del Poble de Déu ha esdevingut deixeble missioner” (EG 120).
Ser missioner no depèn de la funció que es té a l’Església, ni de la formació que pugui tenir una persona, ni del seu estat de vida. Cada batejat és enviat; en cadascú actua la força de l’Esperit, que impulsa a evangelitzar. Per això, no es pot ser deixeble de Jesús sense ser alhora missioner. M’agradaria que cada cristià de Solsona se sentís veritablement implicat i compromès en la tasca d’anunciar Jesucrist i que junts com a Església ens posem al servei d’aquesta missió apassionant que hem rebut del Senyor.
Per això hem de créixer com a evangelitzadors. Creixerem, en primer lloc, en la mesura que visquem una experiència profunda de tracte amb Jesucrist i de relació personal amb Ell a través de l’escolta de la seva paraula, la pregària, la recepció dels sagraments i la pràctica de les virtuts, especialment la caritat. És important també tenir cura de la formació dels cristians, la qual ha de ser integral, és a dir, ha d’abastar tots els aspectes de la vida cristiana. En tercer lloc, crec que és fonamental viure el sentit de pertinença a l’Església, perquè no es por ser testimoni de Jesucrist de manera aïllada i independent, sinó unit a altres cristians, sent pedra viva de l’edifici espiritual que és l’Església (cf. 1 P 2, 5). Perquè tots ens sentim membres actius de l’Església serà important fomentar la participació de tothom a la vida i missió de l’Església, que no pot quedar en mans d’una elit clerical. A això ens està impulsant el Sínode dels bisbes, que estem celebrant a la seva fase diocesana. Com a Església ens hem de preguntar també com podem oferir un testimoniatge més clar de l’Evangeli.
En qualsevol cas, la missió evangelitzadora no es pot postergar. Les imperfeccions i les deficiències que trobem no poden ser una excusa, perquè és urgent anunciar l’Evangeli. “Tots som cridats a oferir als altres el testimoni explícit de l’amor salvífic del Senyor, que més enllà de les nostres imperfeccions ens ofereix la proximitat, la Paraula, la força, i dóna un sentit a la nostra vida” (EG 121).
