Data: 26 d’abril de 2026
En el context d’una societat complexa i fragmentada com la nostra, marcada per l’individualisme i el materialisme, sorgeix la pregunta: què deu passar en el cor i la ment d’alguns joves, i no tan joves, nois i noies, que prenen el camí sorprenent de dedicar la seva vida als altres? I no com un voluntariat temporal, sinó posant tota la seva existència al servei dels altres. Al servei de l’Altre, que és Déu, i dels altres homes i dones, germans seus, en el ministeri sacerdotal i la vida consagrada.
Perquè es tracta de persones del mateix context social i del mateix moment històric i cultural, joves que, deixant de banda altres possibilitats, han pres la decisió de fer present en el món el missatge de l’evangeli, el missatge de l’amor de Déu per a tots els seus fills.
Quina pot ser, doncs, la motivació tan poderosa que ha dut a homes i dones de totes les èpoques i condicions a deixar-ho tot per fer aquest pas? El Papa Benet XVI, en la seva primera carta Encíclica “Deus Caritas est” afirmava: “Hem cregut en l’amor de Déu: així el cristià pot expressar l’opció fonamental de la seva vida. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un horitzó nou a la vida i, amb això, una orientació decisiva”.
Aquest és l’autèntic motiu, i ho ha sigut des d’aquella primera resposta dels apòstols a la crida de Jesús fins als nostres dies: la persona Jesucrist que s’ha fet present a les seves vides. A les narracions de la crida de Jesús als apòstols que ens transmeten els evangelis, sempre, en tots els casos, és l’encontre amb Jesús, el motiu decisiu del seguiment, la seva presència a la vida de Pere i d’Andreu, de Natanael, de Jaume i Joan, de Mateu i de tots. Sens dubte que aquesta presència de Jesús els va fascinar i les seves paraules els van entusiasmar. Però també va haver-hi una gràcia interior, la gràcia d’experimentar l’amor de Déu a ells i al poble de Déu, que els va moure a donar una resposta per a tota la vida quan els va dir: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. I ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir” (Mt 4, 19-20).
Només des de la fe, en el seu amor, i des de sentir-se estimats per Déu, només des del convenciment que la nostra vida respon a un projecte d’amor de Déu per a nosaltres, per a l’Església i el món, en l’encontre personal amb Jesucrist, podem entendre la gràcia de la vocació, que és manifestació d’amor als que són cridats i al món sencer. Només així es pot donar una resposta a aquesta gràcia, i és ell mateix Jesús qui, en cridar-nos, ens envia i ens dona la força necessària per a l’entrega. És una crida d’amor i una resposta d’amor la que han donat tants germans que s’han deixat enamorar per Jesucrist i en Ell han trobat la força per a una donació plena.
En la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, tots preguem per tots, perquè el Senyor faci descobrir la seva crida a cada un dels seus fills. Per això ens cal fomentar l’encontre personal amb Jesús, el Fill de Déu, que continua present a la seva Església. Un encontre en la fe i en l’amor que possibiliti l’experiència de ser estimats per Déu, una experiència que habitualment es dona en la pregària.
L’encontre personal, la crida, l’enamorament de Jesucrist i del seu missatge i la missió a la qual ens envia són elements centrals en tota vocació. Des de la crida a la vida fins a la vocació universal a la santedat, i és important poder-la conèixer, poder descobrir el paper que Déu en el seu amor ha volgut per a cadascun de nosaltres. Per això preguem avui tots per tots.
