Data: 24 de maig de 2026
Estem tancant el temps pasqual; quaranta dies després del diumenge de Pasqua l’Església ens proposa de celebrar l’Ascensió del Senyor, i deu dies després la vinguda de l’Esperit Sant damunt dels deixebles. Des de fa uns quants anys, l’Ascensió, com el Corpus, ha passat de ser celebrat de dijous a diumenge, però es manté aquesta unitat en la successió de les celebracions.
La Pentecosta ens recorda un moment molt important en la història de l’Església. Els apòstols havien anat fent experiència del ressuscitat, una experiència per a ells desconcertant; allò que vivien, tot i que el mateix Crist els ho havia anunciat, no ho havia viscut mai ningú abans. La força de l’Esperit Sant davallant sobre els apòstols significà l’impuls imprescindible per entendre la totalitat del misteri de la redempció, per emprendre la tasca evangelitzadora i adquirir així el coratge necessari per ser testimonis del Crist ressuscitat enmig del món.
Nosaltres també rebem la força de l’Esperit Sant, perquè també ens cal rebre-la per esdevenir vertaders deixebles de Crist. La reben els nostres catecúmens, cada cop més nombrosos, quan reben els sagraments d’iniciació cristiana, és a dir: el baptisme, la confirmació i la comunió. I per als qui hem rebut el baptisme essent infants és en la confirmació quan rebem el do de l’Esperit Sant i aquest moment esdevé la nostra Pentecosta personal.
Ho vivim especialment aquestes setmanes del temps pasqual en moltes de les nostres parròquies. Aquest sagrament té una doble dimensió: personal i comunitària. Personal, en tant que cada jove, havent-se format en la fe a través de la catequesi, manifesta la seva fe, el seu compromís amb Déu: Pare, Fill i Esperit Sant, i amb l’Església; renuncia alhora a tot allò que el pot allunyar de Déu i de la comunió amb els germans i germanes. Però aquest sagrament, com tots els altres sis, té una dimensió comunitària, cada comunitat parroquial escolta la professió, la renovació de la fe dels nostres joves o no tan joves, i fa ella mateixa una renovació de la seva fe com a comunitat davant del mateix bisbe, signe d’unió de la comunitat diocesana.
Ho expressem en una proclamació: «Aquesta és la nostra fe, aquesta és la fe de l’Església, que ens gloriem de professar, en Crist Jesús, Senyor nostre.» Potser a vegades no hi fem prou atenció, a allò que anem escoltant o dient al llarg del ritus. Certament, demanem als nostres joves que abans de rebre l’Esperit, renovin la professió de la seva fe en unió de tota l’Església, aquella que els seus pares i padrins professaren per ells el dia del seu baptisme. Alhora, tota la comunitat renovem i proclamem amb ells la nostra fe, la fe que ens uneix i que cada any renovem en la festa més important de l’any litúrgic, la vetlla pasqual.
El do de l’Esperit compromet a donar testimoniatge de Jesucrist i de Déu Pare, i assegura la capacitat i la valentia per a fer-ho.
