Data: 7 de juny de 2026
Això és el que Déu ha fet amb nosaltres, ha triat, ha volgut estimar-nos, i això és el que se’ns proposa aquest diumenge en el qual l’Església celebra la solemnitat del Corpus Christi, trasllada de dijous. En molts llocs, els carrers dels nostres pobles i ciutats estan engalanats amb catifes de flors que la gent ha confeccionat per la processó amb el Santíssim. És una festa que posa de manifest l’agraïment del poble fidel per la presència del Senyor que ha volgut quedar-se entre nosaltres en el sagrament de l’Eucaristia. Agraïment profund a l’amor que ens ha estat manifestat en Crist perquè, quan sembla que ja no es pot fer més que donar la vida, resulta que ell sí que ha fet més, s’ha quedat per sempre amb nosaltres. I si donar la vida és una prova d’amor, quedar-se amb nosaltres, pobres éssers humans, és també una gran prova d’amor.
Però això té implicacions, perquè si Ell ens ha estimat així, donant-se del tot, vol dir que nosaltres també ens hem de donar els uns als altres, hem de compartir l’amor que rebem de Déu amb els altres. De fet, aquest és el seu manament, “estimeu-vos els uns als altres”, i no de qualsevol manera, sinó “tal com jo us he estimat” (Jn 13,34). I el seu és un amor que prioritza els més petits, els més dèbils, els més necessitats. El mateix Jesús, en la paràbola del judici final segons l’evangeli de Sant Mateu (Mt 25, 31-45), ens revela que tot allò que fèiem a un d’aquests petits li fem a ell mateix.
També a l’evangeli Jesús ens presenta la paràbola del bon samarità (Lc 10, 25-37) com a expressió del veritable amor i misericòrdia, de l’amor que no passa de llarg, que no es queda en un ajut puntual per sortir del pas. Un amor que arriba fins a les últimes conseqüències i ofereix a la persona ferida en el camí la possibilitat de recuperar la seva vida fent-se càrrec d’ell, duent-lo a l’hostal, comprometent-se en la seva recuperació. Amb aquesta imatge de l’hostal els Pares de l’Església, ja des d’antic, van veure-hi una referència de l’Església com a comunitat. La raó és que l’amor de Déu no té límits, no posa límits, i és en la comunitat de l’Església on el rebem i l’hem de compartir. La persona humana, el germà que passa una necessitat, ha d’experimentar l’amor de Déu a través dels altres i ha de tenir l’oportunitat de refer la seva vida i reintegrar-se a la vida social i comunitària.
És per això que avui és també el dia de l’amor fratern, i amb aquest motiu les institucions de l’Església que es dediquen al servei dels més necessitats, com Càritas en concret, ens recorden la necessitat i urgència de posar en pràctica aquest amor que rebem de Déu. I això té una conseqüència important: no podem separar la fe de la vida. Si Déu s’ha compromès amb nosaltres donant-nos el seu Fill únic, rebre l’Eucaristia implica comprometre’s amb els altres, especialment amb els més pobres, els malalts i els qui pateixen. No tindria sentit combregar amb Crist i després viure d’esquena als germans. L’amor que rebem en l’Eucaristia ha de transformar-se en amor concret i pràctic envers els altres.
«Vols honrar el Cos de Crist? No el menyspreïs, doncs, quan el contemplis nu en els pobres, no l’honoris aquí, al temple, amb llençols de seda, si en sortir l’abandones en el seu fred i nuesa. Perquè el mateix que va dir: Això és el meu cos, va afirmar també: Vaig tenir fam i em donàreu menjar…» Sant Joan Crisòstom (Homilia 50, 3-4: PG 58, 508-509).
No oblidem que cada diumenge celebrem la fe a l’Eucaristia, i avui especialment solemnitzant-la tant com puguem. Visquem aquesta mateixa fe amb els nostres germans, triant estimar, i triant fer-ho en comunitat.
