Data: 30 d’octubre de 2022

Estimats diocesans:

Per tal que es produeixi la trobada de les persones amb Jesucrist, és molt important introduir-los a la vida de la comunitat, de l’Església. La fe en Jesucrist no es pot viure de manera aïllada, perquè creure en Jesús és entrar a formar part del grup dels seus seguidors, que formen una “comunitat de fe, esperança i amor” (LG 8). No existeix la fe com una decisió individual d’algú que roman tancat en ell mateix. Creure en Jesús és ser rebut a la comunitat creient i inserir-se en la seva tradició. La comunitat no és secundària, sinó l’espai vital de la fe. Com diu el Catecisme de l´Església, “la fe té necessitat de la comunitat de creients. Només a l’Església pot creure cadascun dels fidels” (núm. 1253). Necessitem, per tant, la “companyia de la fe” d’altres creients.

Quan la comunitat viu en la fe i en amor fratern, hi és present Jesús. Ell compleix la seva promesa: “On n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo soc allà enmig d’ells” (Mt 18, 20). Al si de la comunitat es pot viure el Senyor Ressuscitat i descobrir les múltiples formes en què es fa present. Els relats pasquals dels Evangelis, subratllen tots que la trobada personal amb Jesús es viu a la comunitat. Jesús es presenta als deixebles quan estan reunits, com a Església. Quan sant Tomàs no és amb la comunitat, és incapaç de reconèixer Jesús. En canvi, en la companyia dels altres apòstols, pot reconèixer en Jesús el seu Senyor i Déu (cf. Jn 20, 24-29).

Per això, quan s’inicia en la fe un adult, l’Església demana que, un cop rebut el baptisme, es dediqui un temps perquè aquesta persona s’introdueixi a la vida de la comunitat cristiana. Aquesta etapa –que es diu mistagògica- té per objectiu que els batejats estrenyin els llaços amb els membres de la comunitat i “travin relacions més íntimes amb els fidels i els enriqueixin amb la renovada visió de les coses i amb un nou impuls” (RICA 39). Amb l’ajuda de la comunitat es podrà introduir a la vida de fe, a la celebració de la litúrgia i a la praxi de la caritat. La comunitat també és la que ensenya a parlar el llenguatge de la fe, la que permet introduir-se en el misteri de Déu.

Això exigeix, per altra banda, que les nostres comunitats siguin vives i acollidores. A l’exhortació “Christus vivit”, el Papa demanava “comunitats obertes, vives en la fe, desitjoses d’irradiar Jesucrist, alegres, lliures, fraternes i compromeses” (núm. 220). D’aquesta manera és possible continuar-s’hi trobant amb Jesucrist Ressuscitat. Aquesta és la finalitat de la Diòcesi i de cadascuna de les parròquies: continuar fent Crist present als diversos pobles i ciutats que la formen; ser signe i instrument de la seva presència, perquè els homes i les dones de la nostra terra puguin descobrir que Ell és viu i que els hi té servada una proposta carregada de vida i d’esperança.