Data: 15 d’octubre de 2023
Cada mes d’octubre l’Església celebra la festa de dues santes carmelites, de nom molt similar. Aquest any es dona la coincidència que les dues celebracions tenen lloc en diumenge. L’1 d’octubre l’Església va recordar santa Teresa de l’Infant Jesús i avui, 15 d’octubre, commemorem la festa de santa Teresa de Jesús. Aquestes dues santes ens acompanyaran i ajudaran aquests dies a participar amb entusiasme en la tercera etapa del sínode que estem recorrent.
Santa Teresa d’Àvila ens ensenya a caminar amb Jesús, com qui va al costat d’un amic. Va viure la relació amb el Senyor com una història d’amistat. Jesús és per a ella un amic que mai no falla, un amic que mai no ens abandona, especialment en els moments difícils. Amb Ell al nostre costat, ens diu la santa d’Àvila, tot es pot patir (cf. Libro de la vida 22,6).
Santa Teresa de Jesús ens convida a caminar amb els nostres germans i germanes. Durant la seva vida sempre va intentar teixir una xarxa d’«amics forts de Déu», units per l’amor a Déu i al proïsme, que caminessin junts i fessin conèixer al món la bona notícia de l’Evangeli. Durant aquest Sínode podem proclamar com ella deia sovint: «Junts caminem, Senyor. Per on aneu, haig d’anar-hi. Per on passareu, haig de passar» (Camino 21,6).
Santa Teresa de l’Infant Jesús, també coneguda com Teresa de Lisieux, va ser una dona humil, que va portar una vida senzilla i discreta. Aquesta santa és una d’aquelles persones entranyables a qui Jesús es refereix a l’Evangeli quan diu: «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.» (Mt 11,25).
Teresa de Lisieux proposa que seguim allò que ella anomenava un «caminet de confiança i amor». Per a ella, la confiança consisteix a convertir-se en un nen que s’abandona a les mans de Déu. Teresa ens demana també que aprenguem a estimar Déu i els nostres germans, com Crist ens ensenya. La santa de Lisieux ens anima a construir una Església alegre, humil i oberta, on tots i, especialment els més vulnerables, se sentin com a casa. El centre de la seva vida va ser l’amor: «Al cor de l’Església, la meva mare, jo seré l’amor» (Historia de un alma, cap. IX).
Benvolguts germans i germanes, el testimoni d’aquestes santes ens pot inspirar en el nostre camí sinodal. Seguim aquest trajecte sense por i amb il·lusió, amb l’esperança que entre tots puguem avançar amb decisió i donar respostes als interrogants que ens plantegi la vida. Que Maria, Mare de l’Església, ens ajudi a caminar units després de les petjades de Jesús.
