Data: 2 de maig de 2021
Ahir vam celebrar el dia dels treballadors i de les treballadores. Tal com recull el nostre Pla Pastoral, en l’eix que estem tractant aquest any sobre els pobres, l’atur i la precarietat són dues de les causes principals de la situació de pobresa de moltes famílies. La realitat del món laboral, que ja era preocupant a finals del 2019, s’ha agreujat amb la pandèmia de la Covid. En tretze anys, haurem patit dues crisis econòmiques de grans dimensions, que estan impactant de manera severa en la vida i en el futur dels joves.
Poder treballar ha esdevingut una gran sort per a joves i no tan joves. L’absència de feina fa que molts estiguin passant un calvari. La majoria, no vol apedaçar la seva vida amb ajuts lents i de vegades incerts, sinó que vol trobar una feina que els permeti mantenir la seva família amb dignitat. La necessitat i la desesperació fan que moltes persones, després de perdre la feina pels confinaments i de no rebre cap subsidi, treballin en l’economia submergida en condicions lamentables que infravaloren la persona humana.
En aquest camí ple de pedres i entrebancs, a l’hora de trobar una feina digna s’hi afegeix el drama d’un altre dret bàsic de la ciutadania, l’habitatge digne. Famílies que fan cua per trobar feina o per omplir el carret de la compra es veuen amenaçades a viure al carrer, pels preus abusius del mercat immobiliari. Tenir un habitatge digne i poder-lo pagar és un luxe que no és a l’abast de tothom.
L’economia pateix, sí, però molts treballadors malviuen, i els que no poden treballar agonitzen. Davant d’aquesta realitat, com a cristians, tenim esperança, creiem i anunciem que un altre món del treball és possible per evitar la pobresa i millorar la vida de les persones. El papa Francesc, en l’encíclica Fratelli tutti,ens recorda que la «Solidaritat és pensar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l’apropiació de béns per part d’alguns. També és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la falta de feina, de terra i d’habitatge, la negació dels drets socials i laborals. És fer front als destructors efectes de l’imperi del diner» (FT 116).
A més, des de la publicació del document La pastoral obrera de tota l’Església que fa més de 26 anys va aprovar la Conferència Episcopal Espanyola, tenim l’encàrrec de vetllar pel món del treball. Ens hem de sentir cridats a impulsar iniciatives de canvi social a partir de la nostra participació en les organitzacions socials que treballen pel bé comú (assemblees d’aturats, sindicats, moviments socials, patronals, associacions civils, partits polítics…). Fa cinc anys que la Plataforma Església pel Treball Decent fa camí en aquest sentit. Cal que el sistema econòmic ofereixi oportunitats laborals a tota la població activa i que els treballadors cooperin activament pel bé de l’empresa. Cal recuperar el valor de la coresponsabilitat d’uns envers els altres.
Benvolguts germans i germanes, fem tot el que sigui a les nostres mans per transformar les estructures que ens impedeixen viure fraternalment com a fills de Déu. Que treballar no sigui només tenir una gran sort.
