Data: 10 d’octubre de 2021

En l’evangeli trobem unes paraules de Jesús pronunciades amb el cor una mica dolgut per la manca de resposta que observa en el seu entorn: Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes i no ploreu (Lc 7,32). Aquella actitud de tancament en molts dels qui escoltaven les paraules de Jesús i veien les seves obres, és també un perill per a nosaltres. Als qui, en raó del nostre baptisme, som deixebles seus, no sempre ens és fàcil de descobrir la veu del Senyor per a posar-nos en camí i seguir-lo de tot cor i sense marrades. Hi ha moltes pors, com també hi ha molts tancaments com a fruit d’algunes nostres experiències, i, per què no, dels nostres pecats, disfressats, a vegades, amb les excuses que ens anem fabricant per uns motius més ideològics que reals.

Ara l’Església, per la veu del Sant Pare, en nom de Crist, l’únic i bon Pastor, ens convoca a viure el camí sinodal de tota l’Església en la preparació del Sínode de Bisbes de l’any 2023. Certament, podem pensar que això ens cau molt lluny; però més aviat hem de pensar que podem oferir la nostra petita aportació en la universalitat de l’Església. També ens podria semblar que no sabem ben bé vers on caminem i sentir reticència enfront d’una cosa que no sabem del tot què ens demana. O, de la mateixa manera, per a alguns, podria sorgir la temptació de pensar que ja en tenim prou amb el Sínode Diocesà nostre.

Ara bé, per damunt de tot això hi ha una gran veritat que ens ha d’animar a posar-nos en camí tots junts, com se’ns demana. Em refereixo a la convicció profunda que, quan fem allò que l’Església ens demana, hi ha una presència de Déu que es manifesta en la gràcia que es vessa en el cor dels qui acullen el que ve d’ell mateix per mitjà de la seva Església, i aquesta mateixa gràcia es manifesta en la vida de les parròquies i comunitats.

No deixem perdre, doncs, el moment de gràcia que el Senyor posa en el nostre camí com a Església diocesana que peregrina en la terra beneïda de Vic. Acollim la crida del Papa a fer el camí sinodal, caminant tots junts, més enllà de les nostres diferències, que, comparades amb el que ens uneix —Crist i la seva Església—, són molt petites.

Us convoco, doncs, en nom del Senyor, a l’obertura  del Sínode de Bisbes a la nostra Església vigatana, que farem, si Déu vol, diumenge vinent, 17 d’octubre, al matí al Seminari Diocesà, i a la tarda, amb la celebració de la missa a la nostra catedral.