Data: 7 de març de 2021
Fa uns dies, vaig llegir una anècdota sobre una religiosa malalta de Covid-19, explicada per un frare que treballa al servei religiós d’un hospital. A causa del seu estat, aquesta germana va ser traslladada urgentment des de la seva comunitat fins a l’hospital. Per aquesta raó, no va poder endur-se alguns objectes que feia servir diàriament: les ulleres, el rosari i una petita creu que sempre portava a sobre.
Eren els pitjors dies de la pandèmia. Els hospitals estaven col·lapsats i les visites als malalts eren molt restringides. Un matí, pocs dies abans de morir, la religiosa va demanar a una infermera si li podia aconseguir una petita creu. La infermera, com que no en trobava cap al seu despatx, en va buscar una per internet, la va imprimir i la va penjar a la paret de l’habitació de la malalta. Aquell gest tan bonic i senzill va omplir de pau i alegria la religiosa. I tot gràcies a una persona sensible que tenia clar que cal fer costat als que pateixen.
La Quaresma és un temps per donar almoina. I quina millor almoina hi pot haver que tractar amb delicadesa i amor les persones malaltes, tal com ho va fer aquesta infermera. El papa Francesc, en el missatge de Quaresma d’aquest any, ens anima a tractar amb tendresa els malalts. Ens demana que oferim paraules de confiança als necessitats, perquè sentin que Déu els estima amb un amor entranyable.
L’Evangeli ens mostra molts moments en què Jesús cura els malalts. L’Evangeli de Marc recull un episodi en el qual un dia Jesús predicava en una casa i se li van apropar quatre persones que portaven un paralític en una llitera. Jesús, quan els va veure, va interrompre la predicació per atendre el malalt, es va dirigir a ell amb afecte i el va alliberar del mal que el feia patir (cf. Mc 2,1-12).
En aquest relat es narra que, com que hi havia tanta gent en aquella casa, els acompanyants del malalt van fer un forat a la teulada, hi van baixar la llitera i van presentar el paralític a Jesús. Els acompanyants d’aquest paralític podem ser cadascun de nosaltres, quan intentem ajudar el nostre germà malalt i vulnerable i l’apropem al Senyor.
Jesús ens ensenya que cap malalt hauria de sentir que és una càrrega per als altres. No podem arraconar les persones que han perdut la salut. És per això que Déu ens crida a mirar amb tendresa els que sofreixen, a captar les seves necessitats i a ser per a ells, tal com diu el Papa, un «oasi de misericòrdia» (Misericordiae vultus, 12).
Per estar al costat dels malalts, de vegades només n’hi ha prou amb petits gestos d’afecte. Tot i que la situació sanitària que estem vivint ens impedeix apropar-nos físicament als altres, sempre podem acompanyar els malalts amb la nostra pregària, amb una trucada telefònica, amb una carta, amb una videoconferència, amb un somriure o paraula amable.
Benvolguts germans i germanes, que Maria, salut dels malalts, ens ajudi a cuidar-nos els uns als altres. Que la Mare de Déu, Mare de misericòrdia, ens animi a estar sempre al costat dels que pateixen i de les seves famílies.
