Data: 1 de maig de 2022
Avui celebrem Sant Josep Obrer, patró dels treballadors, data que coincideix amb el Dia Mundial del Treball. El fet que aquest any la festa s’escaigui en diumenge em demana una reflexió sobre el valor humà i cristià del treball.
«El treball és dignitat», diu sovint el papa Francesc. Aquest mateix lema ja ens dona la pista per situar el treball en el context de l’humanisme cristià. El greu problema actual és l’escassetat i la precarietat de les condicions de treball, que afecten un sector important de la població en edat de treballar.
El treball és un dret fonamental, però a moltes persones se’ls ha arrabassat. Molts ciutadans desesperats que es troben a l’atur truquen a la porta de les parròquies i l’únic que volen és trobar una feina digna que els permeti tirar endavant, sobretot, en el cas de famílies vulnerables. Des de les Càritas diocesanes i parroquials s’acullen i acompanyen aquestes persones marcades pel patiment i l’angoixa.
Tot i les incerteses que provoca la guerra a Ucraïna i els estralls que ha causat la pandèmia en la nostra economia, sembla que hi hauria una tendència de recuperació en les xifres d’ocupació. Certament, l’atur disminueix, però darrere les dades hi ha una realitat que ens hauria de preocupar: l’empobriment constant i la desigualtat laboral. Potser hi ha més treballadors que treballen, però són treballadors més pobres. Tenir feina digna ja no és un dret, sinó un privilegi per a moltes persones. La realitat global de la nostra diòcesi és que una de cada tres persones viu en exclusió social, és a dir, gairebé un milió de persones (cf. Informe FOESSA).
El papa Francesc defensa incansablement la necessitat d’articular una economia al servei de la persona. Insisteix que la persona és el centre de gravetat, el valor essencial de la societat i que l’economia s’ha de posar al seu servei i no a l’inrevés. Lamentablement, ara per ara, el paradigma neoliberal que regeix l’economia global i que converteix el món en un gran mercat és nociu per a una gran part de la humanitat. Per això proposa trobar un nou paradigma econòmic, que en paraules del papa Benet XVI, hauria d’estar fonamentat en una ètica «amiga de la persona» (Caritas in veritate,45). El que diu el papa Francesc està en plena sintonia amb el pensament de Benet XVI.
Tenir accés a un treball digne és la millor de les polítiques socials. Per això, cal que les administracions públiques s’esforcin per crear les condicions idònies, perquè els empresaris i emprenedors inverteixin en activitats econòmiques que generin feina. Demanem novament als nostres governants, als empresaris, als sindicats i als diferents agents socials un gran pacte per aturar l’increment de la pobresa promovent una feina digna.
Benvolguts germans i germanes, cal que actuem per construir entre tots una societat més humana i fraterna. Que així sigui.
